La vacunació contra la verola comença a la península ibèrica a principis del segle XIX. França és el proveïdor de vacunes, que sovint arriben seques sobre el vidre (porta-objectes) degut a la duració excessiva del transport. Això obliga a rehidratar-les, generalment amb aigua, a vegades amb saliva, fet que determina el risc d’infeccions.

Per assegurar la disponibilitat de vacuna, es busquen per diferents territoris vaques que tinguin la verola de les vaques (cowpox), per obtenir material vaccinal. Aquest procediment va donar èxit al metge italià Luigi Sacco, que va poder vacunar 8.000 nens i organitzar una xarxa de distribució a Llombardia després d’haver descobert a Suïssa una vaca infectada.

A Espanya alguns metges van informar que havien trobat vaques amb verola, però aquestes troballes no es van confirmar, deixant la sospita que l’interès per obtenir vacuna tenia finalitat lucrativa més que no pas sanitària.

Marcel Hortet és un d’aquests metges. Llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera, havia estat militar i capità de Miquelets del terç de Vic. Els Miquelets eren els membres de la milícia de caràcter mercenari per situacions especials o com a reforç de les forces regulars. A principis del segle XIX, Hortet està exercint de metge als pobles de Planoles (Fig. 1) i Toses de la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès, després d’haver estat llicenciat de l’exèrcit.

Hortet és un dels introductors de la vacuna de la verola a Catalunya. Ho fa a la vall de Ribes, que és el lloc on resideix, igual que ho fa Francesc Piguillem i Verdacer (1771-1826), que exerceix a la Cerdanya, i Josep Canet Pons (1758-1832), que ho fa a Calaf i a la comarca de l’Anoia. Aquests dos són els primers en vacunar de la verola a la península Ibèrica,

No en té prou amb el fet de vacunar els seus malalts, i evitar d’aquesta manera que emmalalteixin de la verola: Hortet vol glòria i diners.

El 1804, escriu a Pedro Ceballos ( 1759 – 1839) -advocat i professor de Dret a la Universitat de Valladolid- que és ministre d’Estat de Carles IV i també de Ferran VII, explicant-li que ha descobert vaques d’un pagès de Toses infectades amb la verola de les vaques, a partir de les quals ha obtingut limfa vaccinal per inocular a alguns nens de Planoles.

En aquest escrit (Fig. 2), Hortet posa l’accent en la importància del seu descobriment i sol·licita que se’l nomeni director de Vacunació a Catalunya amb dret a pensió. Seguint les instruccions del ministre, Hortet envia mostres de limfa vaccinal en vidres segellats a l’Acadèmia Mèdico – Pràctica de Barcelona i a l’Acadèmia de Medicina de Madrid amb l’objectiu de que el màxim nombre d’experts en la vacuna de la verola puguin fer els assajos corresponents per determinar si aquella limfa és vaccinal o no ho és.

Ignacio Maria Ruiz de Luzuriaga, un prestigiós vacunòleg de Madrid, posa la vacuna d’Hortet a 37 nens de la Casa dels Desemparats de Madrid, però no pot comprovar si la vacuna que ha enviat el Dr. Hortet és activa. Hem de tenir en compte que, en aquell temps, només es pot determinar amb seguretat si una vacuna és eficaç quan ha pogut evitar una infecció que era molt previsible que succeís.

També, les proves que s’han fet a Barcelona han donat un resultat negatiu. Manuel Duran Alsina, un notable propagador de la vacuna de la verola, que és un facultatiu de la Casa de Caritat de Barcelona i subinspector d’epidèmies, intervé com a membre de l’Acadèmia en el cas de Marcel Hortet i es desplaça a la Vall de Ribes, convençut de que Hortet ha utilitzat la vacuna veritable junt amb la que ell pretén haver descobert. Hortet no accepta aquesta interpretació, segueix amb les experimentacions i continua publicant fulletons, encara que mentrestant es produeix la mort per verola d’alguns infants vacunats.

Segons sembla, ni metges ni pagesos de la comarca mai havien vist lesions de verola vacuna a les mans de les persones que munyien vaques, fent molt dubtosa l’afirmació d’Hortet, que assegurava que a Ribes hi havia vaques infectades.

L’interrogatori dels regidors de l’Ajuntament de Planoles va ser contundent. Consideraven Hortet com un “individuo falaz e intrépido, capaz de haber hecho trampas en sus investigaciones” . Amb aquestes afirmacions es va donar la investigació per acabada, amb la convicció de que Hortet enganyava. Hortet no es deixa desmuntar i, com a rèplica, intenta defensar-se publicant un fulletó en el qual afirma que les vaques espanyoles poden passar un episodi de verola i que no cal importar vacuna de l’estranger (Fig. 3).

Per tancar el conflicte que, probablement, inicia Hortet amb l’ambició d’obtenir diners i un càrrec distingit, el Rei notifica al Capità General de Catalunya que ordeni Marcel Hortet que mantingui silenci sobre aquest tema. Sembla, doncs, que el podem considerar com un pillo que només volia obtenir un benefici personal.

Referències

Tuells J, Duro Torrijos JL. La estéril búsqueda del cowpox para perpetuar la vacuna contra la viruela. Vacunas. 2013;14,

Miquel Bruguera. Marcel Hortet i Pauló. Galeria de Metges Catalans.