De la vida d’Antoninus o Antonius Musa (63 a.C – 14 a.C) no en coneixem gaire detalls. Era un llibert d’origen grec, però ignorem com arriba a Tarraco i quan. Un germà seu, Euforbi, també era metge i va ser el metge del rei Juba II de Numíbia, un territori del nord d’Àfrica, que ve a correspondre a Marroc. Era un excel·lent botànic que va descriure el gènere Euforbia.

Potser va viure a Roma on es formà com a metge amb Asclepíades de Bitina, un dels metges més famosos de Roma (Fig.1) tot i que era un temps en el que els metges no tenien cap consideració social a Roma.

Musa s’ha fet conegut perquè va encertar el tractament que necessitava l’emperador Cèsar August quan va venir a Espanya amb tres legions per a frenar les tribus càntabres i àsturs que fustigaven la legió situada a la frontera de l’imperi romà, i dificultaven la romanització de la província tarraconense (Fig.2).

En aquest viatge al nord d’Hispania, l’emperador emmalaltí però no ens han arribat dades sobre els símptomes i altres característiques de la malaltia que ens permeti fer un diagnòstic retrospectiu.

Sabem, però, que els tractaments que li han prescrit els metges de la legió, principalment cataplasmes ben calentes, no han funcionat. Arribats a Tarraco, consulten a Musa, el qual li prescriu una dieta amb vegetals, sobre tot molta lletuga, i una alternança de compreses d’aigua freda i banys d’aigua calenta. L’emperador millora i pot tornar a Roma, emportant-se en el seu viatge a Musa, que es converteix en el metge de l’emperador. A més, com a mostra d’agraïment, Cèsar August li entrega 400.000 sestercis, un anell d’or, l’exempció de pagar impostos i la ciutadania romana. Li fa erigir una estàtua a l’illa Tiberina com a senyal de reconeixement (Fig.3).

Musa obre el seu propi consultori, anomenat botega , i funda la Scole Medicorum. Musa va influir molt en la regulació de la professió mèdica i en la dignificació del metge a la ciutat de Roma. L’ajuntament crea llocs de treball per metges per atendre els qui no poden pagar els honoraris dels metges.

El seu tractament, lògicament, no funcionava sempre, i va fallar amb Marcus Claudius Marcel que va morir atès per Musa, al cap de pocs mesos de la recuperació d’August. Musa va escriure diverses obres de farmàcia que són esmentades sovint per Galè. La majoria dels escrits s’han perdut, però es conserven dos petits tractats que li són atribuïts, encara que és molt dubtosa la seva autoria: “De Herba Betonica” i “Instructio de Bona Valetudine Conservanda“.

L’ajuntament de Roma va dedicar un carrer de la ciutat a Antoni Musa.

Referència

Adrian Goldsworthy. Augusto. De revolucionario a emperador. Ed. La Esfera , 2016

Per aquells/es que vulguin aprofundir en aquest tema, adjunto un treball del col·lega tarragoní Dr. Jaume Fontanet Torres: