Els hospitals, entesos com a dispositius o instal·lacions on s’atenen malalts, que han d’ingressar per efectuar exploracions i/o administrar tractaments o efectuar cirurgies, per part de personal especialitzat en l’art de curar, són un concepte relativament modern.

En el temps dels romans, els únics hospitals eren els hospitals militars, coneguts com valetudinàries, situats a les fronteres de l’imperi i destinats a cuidar els legionaris ferits o malalts.

A l’època medieval, els hospitals tenien una funció caritativa, no s’hi oferia atenció mèdica, sinó que es donava allotjament, abric i menjar als peregrins, pobres, malalts i nens abandonats o orfes, que s’acostaven a la seva porta. Més que hospitals, en el sentit actual, eren albergs o hospicis.

És a partir del renaixement que comença a haver-hi hospitals on la funció més important és l’atenció de malalts i ferits, com són els Hôtel Dieu de Paris, Lió, i Marsella, o els hospitals italians de Santa Maria la Nuova a Florència, Hospital Maggiore a Milà i el del Santo Spiritu a Roma, on s’hi barregen pobres i malalts. Eren hospitals generals on hi havia sobre tot ferits per arma o per accidents, i també malalts infectats en temps d’epidèmies. També hi havia a tot arreu alguns hospitals especialitzats, com els hospitals dedicats a Sant Llàtzer, per leprosos, o els hospitals antonians, que atenien malalts amb ergotisme o mal de sant Antoni.

A València s’hi fundà el primer hospital psiquiàtric, l’Hospital dels Ignoscents, folls i orats, l’any 1410 (Fig.1).

L’hospital es crea per la inspiració d’un religiós, el frare mercedari Joan Gilabert Jofré. Anava el frare a fer un sermó a la catedral de València el diumenge de Quaresma, quan veu un grup de nois agredint, insultant i tirant pedres a un pobre boig que vagava pel carrer. Era el 24 de febrer de 1409. Sorolla ha pintat aquesta escena al quadre El pare Jofré defensant un boig (Fig.2), que s’exhibeix al palau de la Generalitat Valenciana.

El frare Joan Gilabert no fa el sermó que tenia preparat, sinó que improvisa un sermó inspirat en els fets que acaba de viure. Reclama que hi hagi un lloc on es puguin allotjar i cuidar aquests desgraciats, que no poden valdre’s per si mateixos. El sermó té un gran èxit perquè un grup de deu mercaders benestants es disposen a finançar el projecte, de manera que l’1 de juny de 1410 es pot obrir amb el nom d’Hospìtal d’ignoscents, folls i orats, nom que ja indica que està destinat a nens i a malats mentals.

Joan Gilabert Jofré havia nascut a València l’any 1350. Des de nen volia ser religiós. Estudia a Lleida Dret Civil i Canònic, i coneix Sant Vicent Ferrer que estudiava Teologia. El 1369 torna a València i entra a l’Orde de la Mercè, l’ any 1370.

Moltes ciutats espanyoles prenen exemple de València i creen hospitals per nens abandonats i malalts mentals, com Saragossa (1425), Valladolid (1456), Toledo (1480) i Sevilla (1489). Això determina que, a Europa, Espanya sigui el primer país que disposa d’una xarxa d’hospitals per malalts mentals.

L’hospital de València ha competit amb el Royal Bethlem Hospital de Londres per ser el més antic dels hospitals psiquiàtrics. En realitat l’hospital de Londres és més antic. Es va construir el segle XIII, però no es va dedicar a atendre malalts mentals fins més tard. Durant els inicis del Royal Bethlem Hospital, hi havia malalts mentals lligats amb cadenes o ficats en gàbies, però no rebien cap tractament, excepte algun exorcisme per eliminar el dimoni, perquè una idea molt estesa era que la bogeria traduiria un endimoniament.

L’hospital de València estava fora muralla pròxim a la porta de Torrent (Figs. 3 i 4) per on se sortia si es volia anar al poble de Torrent, a pocs quilòmetres de València. L’hospital es va destruir totalment per un incendi el 1543, i va haver de ser reconstruït. Anys més tard, es van unir a aquest hospital tots els hospitals petits de la vila, per fer-ne un de gran, l’Hospital General de València. Era la primera vegada que es donava la denominació d’Hospital General a un hospital. Quan se’n fa càrrec la Diputació, el 1850, rep el nom d’Hospital Provincial.

L’Hospital General va deixar d’estar actiu l’any 1962 i l’edifici es reduí de dimensions, per convertir-se en Biblioteca Pública Municipal, que conserva la forma en creu grega i el cimbori central. Quan era hospital en la primera etapa, hi havia seccions d’hospitalització dedicades a patologies concretes. Hi havia la de les febres, la del mal de siment (sífilis), i la dels nafrats (ferits) (Fig. 5 i 6).

Referència

Ramajo Aliste, Félix (1998). Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre. Diputación Provincial de Valencia.