Robert Liston (1794 – 1847) (Fig.1) era el cirurgià més ràpid d’Anglaterra en els anys en que la rapidesa del cirurgià era important per la supervivència del malalt. Quan encara no hi havia anestèsia, ni analgèsia, el risc de que el malalt morís de xoc o la seva ferida operatòria s’infectés augmentava en funció del temps operatori.

Liston era escocès, format com a cirurgià a Edimburg, on el van acceptar com a membre del Royal College of Surgeons d’Escòcia (Fig.2) quan només tenia 22 anys. Sempre es va caracteritzar per una gran habilitat quirúrgica i una gran rapidesa que el van convertir en el millor cirurgià d’Anglaterra de la primera meitat del segle XIX.

Cap el 1825 està ensenyant cirurgia a una escola privada pròpia, com era costum que tinguessin els cirurgians més destacats. Es va veure obligat a tancar-la perquè no estava disposat a comprar cadàvers als resurreccionistes, nom amb que eren coneguts els lladres de cadàvers dels cementiris que després venien als anatomistes i als cirurgians amb escola de cirurgia.

Al deixar l’escola que dirigia, es limita a la pràctica privada, que exerceix amb notable èxit, fins que ingressa com a cirurgià a l’Edimburgh Royal Infirmary (Fig. 3). L’any 1835 marxa a Londres on l’han elegit Professor of Surgical Clinic al University College Hospital.

Liston era un home alt i fort, que a més destacava pels seus costums al quiròfan. Era l’únic cirurgià a Londres que es posava una bata neta abans d’operar i disposava d’un joc de ganivets propis, amb tall a cada costat (Fig. 4).

Les amputacions eren les seves intervencions més espectaculars. Duraven entre dos i tres minuts i tenien una supervivència del 60 %, quan els altres cirurgians la tenien entre 20 i 25 %. Per aquest motiu, a la seva consulta hi havia cues de malalts fins altes hores de la nit.

Per les amputacions, dos estudiants aguantaven l’extremitat a amputar, i dos més fixaven l’extremitat bona sobre la taula d’operacions (Fig.5). El malalt aguantava amb la boca una goma per mossegar.

Malgrat la seva competència al quiròfan i l’èxit de les seves classes, Liston ha passat a la història per una amputació en la que van morir tres persones: el malalt d’una sèpsia postoperatòria, l’ajudant a qui li va tallar un dit i va morir al cap d’uns dies d’infecció i un espectador que, veient el seu vestit tacat de sang, va pensar que estava ferit i va morir d’un infart.

Liston va fer la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia feta a la Gran Bretanya (Fig. 6). Va ser el 21 de desembre de 1846 al quiròfan de l’University College Hospital i va acabar exitosament. Altres mèrits que es poden atribuir a Liston són corregir per primer cop un llavi leporí, fer les primeres operacions de cirurgia plàstica d’Anglaterra (Fig. 7) o inventar un fòrceps per fer hemostàsia arterial i una fèrula per immobilitzar les fractures de fèmur, que encara s’utilitza.

Morí als 53 anys, presumiblement per la ruptura d’un aneurisma d’aorta.

Referències:

A.H.M. Littlewood. Robert Liston (1794–1847). Br. J Plastic Surg., 1960; 13: 97–101

F. S. Lozano Sánchez. Robert Liston y sus amputaciones récords. Angiología, 2020; 72 (1): 13-15.

R.Magee. Robert Liston: surgeon extraordinaty. Austr N Z J Surg., 1999; 69 (12): 878-881.