Als terrenys on ara hi ha el CosmoCaixa, a la Ronda de Dalt de Barcelona, hi hagué fins 1995 l’edifici del que havia estat el Manicomi de Nova Betlem de 1873 (Fig.1), un dels nosocomis més antics de Barcelona, només rere el Manicomi de Sant Boi de Llobregat, que va fundar el metge Antoni Pujadas l’any 1854.

Nova Betlem va ser un centre psiquiàtric que facilità el creixement de la psiquiatria a Catalunya, degut a l’empenta del Dr. Joan Giné Partagás (Fig.2). Giné serà el director de la Nova Betlem fins la seva mort, el 1903.

En aquest període, el manicomi adquireix un fort prestigi per ser la base de l’única escola psiquiàtrica barcelonesa, on es desenvolupa la primera càtedra lliure de psiquiatria. Giné, que és catedràtic de Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, dóna classes de psiquiatria els diumenges al matí en els jardins del centre (Fig.3). A finals del segle XIX, la psiquiatria encara no formava part dels currículums de les facultats de medicina i per això Giné donava les classes als estudiants voluntaris i a metges fora del marc de la universitat.

Des de la Nova Betlem, Giné publica el primer tractat de l’especialitat, Tratado teórico práctico de freno-patología (1876), la primera revista psiquiàtrica espanyola: Revista frenopática barcelonesa (1881), organitza el primer congrés espanyol de frenopatologia: El Certamen Frenopàtic de 1883. La seva tasca contribueix a la consolidació de la psiquiatria com una especialitat de la medicina. Els seus deixebles seran els primers psiquiatres catalans, com Arturo Galceran i Antonio Rodríguez Morini.

El nom de Nova Betlem, que es dóna al nosocomi, volia ser un homenatge al Royal Bethlem Hospital, un hospital anglès per alienats que va ser, juntament amb el de València, el més antic del món, fundat l’any 1247 com a priorat de l’ordre dels Betlemites. El 1337 es converteix en nosocomi, conservant el nom que tenia. Des de la seva fundació, s’ha mantingut com un hospital psiquiàtric fins l’actualitat.

El Manicomi de Nova Betlem va estar inicialment al barri de Gràcia, al carrer Torrent de l’Olla cantonada Travessera de Gràcia. L’havia fundat, el 1856, la Societat Mas i Cia, i tenia com a director el catedràtic de medicina Josep Antoni Masó. Joan Giné va entrar a treballar al nosocomi el 1864 i acaba dirigint-lo. Ell pren la decisió d’ampliar-lo construint un nou edifici el 1873 en un terreny situat sobre el municipi de Sant Gervasi de Cassoles.

El nou edifici tenia dues ales, una per l’hospitalització d’homes i l’altre per la de dones, amb un cos central per l’administració (Fig.4).

L’edifici va rebre la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1888.

La metodologia que aplica Giné en l’atenció dels malalts psiquiàtrics suposa un canvi revolucionari respecte els mètodes anteriors, amb eliminació de les constriccions físiques i tractaments basats en bromur de potassi, l’hidrat de cloral, els banys d’aigua calenta, l’electroteràpia i la laboroteràpia.

És una institució privada, el que justifica la publicitat que se’n fa (Fig.5). Hi havia tres categories d’interns, luxe amb dret a criat, segona i tercera, amb diferències de preus entre unes i altres.

El Manicomi de Nova Betlem va funcionar fins l’any 1942, quan l’edifici va esdevenir la seu del Tribunal Tutelar de Menors. Anys després, La Caixa adquireix els terrenys i cedeix l’edifici a unes monges, per instal·lar un reformatori femení, però l’edifici estava molt deteriorat i el 1988 comença el seu enderrocament. Un cop demolit, és substituït per l’actual CosmoCaixa.