Fritzi Brauner, nascuda Riesel (1911 – 2000 (Fig.1)), fou una metgessa amb una vida dedicada als altres, i alhora una vida de risc, plena d’emocions.

Filla d’un polític austríac social-demòcrata, estudia medicina a Viena, on ha nascut. El 1936 fuig a Paris, degut a l’inici de la persecució als jueus a Viena. A Paris retroba Alfred Brauner, pedagog franco-austríac que havia conegut a Viena el 1928. Es casa amb ell per evitar ser deportada, però el deixa aviat perquè s’allista a les Brigades Internacionals, en resposta a una crida demanant metges i infermeres que ha fet el govern de la República espanyola.

Fritzi és destinada a l’hospital de les Brigades Internacional a Benicàssim, al servei de Cirurgia que dirigeix el metge txec Bedrich Kisch. A més de fer de metge curant ferits, Fritzi ajuda a operar i s’ocupa també dels nens refugiats provinents del País Basc i d’Astúries.

El 1937, el marit, que ha vingut a Espanya a buscar-la, la troba a Benicàssim. Al veure la situació, Alfred comprèn que la seva dona es vulgui quedar, i es queda amb ella per acompanyar-la. Com que és pedagog, li encarreguen que l’ajudi i faci inspeccions de com estan atesos els nens refugiats.

El mes d’abril de 1938, el govern republicà accepta que els brigadistes tornin al seus països. Fritzi i el seu marit tornen a Paris amb una maleta plena de dibuixos dels nens sobre com veuen la guerra. Al principi, aquests dibuixos no van semblar interessants i no van ser exposats, però anys després van ser objecte d’estudi i exposició, així com de la publicació d’un llibre (Fig. 4).

Durant la 2a Guerra Mundial es queden a París ajudant els refugiats austríacs i cuidant els jueus desplaçats, sense resultar detinguts. Acabada la guerra, els hi encarreguen la recuperació dels nens refugiats, especialment dels supervivents d’Autswitch i Buchenwald en un antic sanatori (Fig. 5).

A  finals dels anys cinquanta, Alfred crea dos centres educatius per a nens amb discapacitats a Saint Mandé (Val du Marne), on ell havia nascut.

Fritzi ha obtingut el títol de psiquiatra infantil i té la legitimitat per dirigir aquests dos centres des de 1959 fins 1985. Mor als 90 anys per un accident vascular cerebral en el postoperatori d’una operació de maluc. El seu marit mor dos anys després (Fig.6).

En el matrimoni d’Alfred i Fritzi Brauner no es va produir mai l’efecte Matilde, consistent en l’apropiació pel marit o pel superior professional o laboral dels mèrits o treballs de la dona. En aquesta parella, més aviat fou ella la impulsora dels projectes, la que prenia les decisions, el cervell pensant, mentre que ell donava suport i col·laboració.

Referències

Alfred Brauner, Biographie du docteur Françoise Brauner, Sud/Nord 2003/1 (no. 18) 167-1

Rose Duroux.  Françoise E. Brauner: “femme médecin pendant la Guerre Civile d’Espagne”, Pandora: revue d’etudes hispaniques, no. 5 (2005) 97-112