Els cirurgians del segle XVIII tenien un camp d’acció relativament limitat. Els més preparats operaven hèrnies, feien litotomies, és a dir extraccions de càlculs de la bufeta de la orina, feien amputacions i operaven cataractes. William Cheselden (1688 – 1757) (Fig.1) feia aquestes intervencions i obtenia millors resultats que els altres cirurgians de l’època.

S’havia format amb un cirurgià local, William Cowper (Fig.2), com feien tots els cirurgians – barbers. Després passa a Londres on estarà set anys com aprenent d’un jove cirurgià de l’hospital Saint Thomas, fins que, quan té 24 anys, és autoritzat pel gremi de cirurgians – barbers a exercir pel seu compte.

Als 31 anys li concedeixen una plaça al Saint Thomas, on centrarà la seva activitat quirúrgica en les litotomies. Treu els càlculs en un minut amb una taxa de mortalitat de només el 10 %, quan la dels altres cirurgians és del 40 %. Ha deixat la via suprapúbica per accedir a la bufeta urinària i fa una incisió al perineu entre l’anus i la uretra fins que arriba a la bufeta i pot extreure el càlcul. Té tant prestigi que el criden dels altres hospitals per fer litotomies.

També s’interessa per la cirurgia ocular, especialment la de les cataractes. Té el primer cas publicat de recuperació de la visió d’un nen amb cataractes congènites.

Un dels seus alumnes, John Taylor (1703 – 1772) (Fig.3), que era un cirurgià ambulant que operava cataractes, el va fer quedar com un mal mestre perquè sovint tenia resultats dramàtics. És qui va deixar cec el compositor Johann Sebastian Bach després de dues intervencions fallides.

Cheselden és un home de gran capacitat docent. Publica als 26 anys un tractat d’anatomia (Fig.4) que serà llibre de text durant cent anys a les escoles de medicina angleses. El seu prestigi determina que sigui cridat a la cort pel rei Carles II per atendre l’esposa del rei. Rep malalts de tot Anglaterra, i fins i tot del continent.

Sempre va mantenir el criteri que barbers i cirurgians no podien estar junts en el mateix gremi. Els cirurgians n’havien de tenir un de propi. Va influir políticament perquè el parlament fes una llei que obligava a la separació de les dues professions, circumstància que va permetre la creació del Royal College of Surgeons d’Anglaterra.

Zacchary Cope (1881 – 1974), un excel·lent cirurgià anglès, i autor d’un llibre, la versió espanyola del qual, Abdomen agudo, va tenir molta popularitat entre els estudiants de medicina espanyols dels anys seixanta, es va convertir en el biògraf de Willam Cheselden, amb la que es considera la biografia definitiva d’aquest cirurgià, que va tenir el mèrit addicional d’haver estat el mentor del dos grans cirurgians, John Hunter i Percivall Pott (Fig.5).