La reposició de la sang perduda a conseqüència de ferides, d’un part o de la cirurgia, ha estat un objectiu que s’ha resistit durant 250 anys, des que Richard Lower, un metge de Londres, va fer una transfusió de gos a gos l’any 1666. El problema era sempre la coagulabilitat de la sang, que només permetia la seva transfusió utilitzant el mètode directe, de braç a braç.

El descobriment que l’adició de citrat sòdic mantenia la sang fluida, sense que es produís cap efecte advers en el receptor de la sang, ha tingut una transcendència extraordinària. El mèrit d’aquest descobriment se l’han disputat 3 metges: l’argentí Luis Agote (1868 – 1954), el belga Albert Hustin (1888 – 1967) i el nord-americà d’origen alemany Richard Lewisohn (1875 – 1961).

Luis Agote (Fig.1) va transfondre amb èxit, a l’Hospital Rawson de Buenos Aires, 300cc de sang d’un donant gallec, porter del mateix hospital, a una dona jove amb hemorràgia postpart, el dia 9 de novembre de 1914. Una data històrica.

Agote era un metge internista que portava bastant de temps preocupat per un malalt seu, un hemofílic que sagnava molt per epistaxis, que el deixaven anèmic, circumstància que el va dur a interessar-se per combatre la coagulabilitat de la sang i poder transfondre el seu malalt. Fa nombrosos experiments fins que recorda que el citrat sòdic anul·la la coagulabilitat de la clara d’ou i que podria ser útil per aconseguir el mateix amb la sang. Barreja en un flascó de sang, 100cc de sang amb alguns cristalls de citrat sòdic, i al cap d’uns dies la sang segueix líquida.

La primera transfusió d’Agote es fa davant molt públic, format per les autoritats del centre i alguns metges importants que han estat convidats, convençuts que assistirien a un acte històric (Fig.2). Agote publica l’endemà un article al periòdic de Buenos Aires on hi detalla el mètode que ha seguit per preparar la sang a transfondre. El dia següent, aquest text apareix traduït a l’anglès al New York Herald.

El dia 24 de gener de 1915, dos mesos després del primer malalt transfós per Agote, apareix un article al mateix diari de Nova York on es felicita el Dr. Richard Lewisohn, un cirurgià d’origen alemany (Fig.3), per haver fet la primera transfusió del món a l’hospital Mount Sinai de Nova York.

En realitat, la transfusió de Lewisohn no va ser el primera, ni la segona, perquè ja n’havia posat una, dos mesos abans que Agote, un metge belga, Albert Hustin (1882 – 1967) (Fig.4), el mes de març de 1914, en un malalt hipertens anèmic. En realitat, la de Hustin seria la primera, però el que va fer és transfondre sang amb citrat i amb sèrum glucosat. L’afegit del sèrum glucosat no aporta cap benefici, però determina que es transfonguin innecessàriament quantitats més petites de sang. Aquest procediment aviat es va abandonar, per això seria Agote el primer en transfondre tal i com es fa ara, sang amb citrat sòdic.

Agote no coneixia les experiències d’Hustin, però Lewisohn havia llegit al diari com Agote preparava la sang a transfondre. El seu comportament, fent-se passar pel primer en posar una transfusió, era senzillament fraudulent.

Luis Agote va arribar a catedràtic de patologia mèdica a la Facultat de Medicina de Buenos Aires i cap del departament de Medicina de l’Hospital Rawson. El 1912, interessat per temes socials, entra en política i és elegit diputat de la nació el mateix any. Es jubila als 60 anys, dedicant-se a la història, escriure les seves memòries i fer poesies. Luis Agote es considera una de les glories científiques argentines, com Bernardo Houssay, Salvador Mazza (veure aquesta entrada del 01/04/21) i René Favaloro.

En reconeixement a Agote, el servei postal argentí va emetre un segell amb la seva efígie (Fig.5). També s’ha posat el seu nom a un municipi de la província de Buenos Aires i a un carrer de la capital argentina, hi ha un bust a la Recoleta i se n’ha editat una biografia (Fig.6).

Referències

Abel Luis Aguero, Alicia Damian. Luis Agote y su aporte a la ciència universal. Rev Argent Salud Pública, 2019; 38 (10): 43-46.

Robert van Hee. The development of blood ttransfusion: The role of Albert Hustin and the influene of World war I. Acta Chirurgica Belgica, 2015: 115