Joseph Lister (Fig.1) ha estat un dels grans benefactors de la humanitat, degut a la introducció de l’antisèpsia en cirurgia. Lister s’havia format com a cirurgià amb James Syme, catedràtic de cirurgia de la universitat d’Edimburg, de qui va ser ajudant, fins que va ser nomenat, l’any 1859, Regius Professor del Royal Infirmary de Glasgow.

En els anys d’estada de Lister a Edimburg, els hospitals eren bruts, feien una insuportable pudor de podrit i morien més del 50% dels malalts operat independentment del tipus de cirurgia, amb supuracions a les ferides quirúrgiques. La introducció de l’anestèsia amb èter o cloroform, l’any 1846 a Boston i 1847 a Edimburg, respectivament, s’estengué molt ràpidament per Europa. L’anestèsia fa perdre la por a la cirurgia i per tant hi ha més malalts que es deixen operar, i així augmenta la mortalitat quirúrgica causada pel que anomenaven febre d’hospital o gangrena d’hospital.

Cap cirurgià havia relacionat aquestes complicacions de la cirurgia amb la manera d’operar amb roba de carrer i sense haver-se rentat les mans (Fig.2). No havien arribat a Anglaterra les recomanacions de Semmelweis fetes 15 anys abans. Els metges pensaven que la infecció de les ferides era més aviat deguda a l’entrada d’aire, i seria l’oxigen el que destruiria els teixits.

Lister s’havia casat amb la filla del seu mestre, abans de marxar a Glasgow a organitzar el servei de cirurgia de la Glasgow Royal Infirmary. Allà coneix Thomas Anderson, professor de química de la universitat de Glasgow (Fig.3), que l’any 1864 li recomana llegir un article d’un químic francès, Louis Pasteur, ”Recherche sur la putrefaction”, que causa un gran impacte en Lister.

Després de la lectura dels treballs de Pasteur, Lister suposa que les ferides dels malalts operats es contaminen amb microorganismes, causants de la gangrena, i que poden venir de l’aire del quiròfan o de les sales d’hospitalització, o dels instruments contaminats, o de les pròpies mans del cirurgià.

Lister intueix que el pus de les ferides quirúrgiques és degut a la descomposició de la sang exposada a l’aire per la intrusió de gèrmens (Fig.4). Proposa rentar-se les mans abans d’operar, rentar l’instrumental i utilitzar algun producte que destrueixi els microorganismes de les ferides operatòries. Utilitza l’àcid carbòlic (àcid fènic) aplicat a compreses que posarà sobre les ferides.

Decideix utilitzar l’àcid fènic perquè ha vist que els pagesos l’utilitzen per neutralitzar la pudor dels fems que posen per abonar. L’àcid fènic és un destil·lat de la creosota, que és un derivat de la hulla. Lister va interpretar que l’àcid fènic eliminava la mala olor perquè destruïa els bacteris de la femta.

Amb aquests mètodes, Lister redueix de manera espectacular la mortalitat dels seus malalts.

El primer cas espectacular és el d’un nen d’onze anys, atropellat per un carro que li ha causat una fractura oberta de la cama. En comptes d’amputar-li la cama, que seria l’actuació que tot cirurgià faria, li neteja la ferida i li aplica una compresa amb àcid fènic, que no traurà fins el quart dia. Quan retira la compresa, Lister veu que la ferida no supura sinó que té un teixit de granulació sa. Els casos següents que no amputa i tracta conservadorament presenten una evolució satisfactòria. Publica els primers 13 casos, de fractures obertes vistes en 18 mesos, tractats amb el nou mètode, dels que s’han curat 9.

Lister deixa Glasgow per tornar a Edimburg l’any 1869, perquè s’ha jubilat el sogre, el Dr. James Symes, i li han ofert la direcció del servei de cirurgia.

Els principis de la cirurgia antisèptica guanyen credibilitat a la majoria d’hospitals britànics, que aviat apliquen el mètode de Lister. Venen cirurgians de tot Europa i d’Estats Units a aprendre de primera mà el mètode antisèptic per evitar les infeccions operatòries. Lister s’ha traslladat a Londres on li han ofert la direcció del departament de cirurgia del King’s College Hospital. Els principis de l’antisèpsia, centrats en combatre la penetració dels gèrmens en el cos malalt operat, aniran sent substituïts pels de l’asèpsia, és a dir evitar la presència de gèrmens en els llocs on s’atenen malalts, quiròfans, llits on es fan cures de malalts, sala de parts, i similars.

El 1893, Lister és una autoritat mundial respectada i admirada. Li va costar convèncer a la comunitat científica de la utilitat de l’antisèpsia, malgrat demostrar com la taxa de mortalitat de la cirurgia amb l’ús de l’àcid fènic disminuïa del 50% al 15% el primer any, i al 6% anys més tard. Finalment tothom estarà convençut que el tractament conservador amb antisèpsia és millor que l’amputació de les extremitats amb ferides obertes i fractura òssia.

Decideix retirar-se de la cirurgia. Dos anys més tard, és elegit president del Royal College of Surgeons.

Lister va obtenir en vida un gran nombre de reconeixements. En aquesta entrada, només hi inclourem segells que van ser emesos en homenatge a la seves aportacions (Fig.6).

Referència

Lindsey Fitzharris. De matasanos a cirujanos. Debate, 2019