Austin Flint (Fig.1) té un lloc important en la història de la medicina nord-americana per les seves contribucions en el camp de la cardiologia i per haver tingut una dedicació molt singular a la docència de la medicina.

Havia estudiat a l’Escola de Medicina de Harvard, on es gradua el 1833, quan tenia 21 anys. Comença la seva pràctica mèdica a Boston, però el 1836 se’n va a viure a Buffalo amb la seva dona i el seu fill. Allà passarà els següents 24 anys, tret d’un any en que es trasllada a Chicago com a professor de Teoria i Pràctica Mèdica de la Rush Medical School.

En aquest càrrec, iniciarà el seu patró docent que consisteix a fer una anàlisi diagnòstica de casos clínics amb els alumnes.

El 1845, col·labora amb la fundació de la revista Buffalo Medical Journal, de la que serà editor durant 10 anys, i el 1847 contribueix a fundar l’Escola de Medicina de Buffalo, de la que serà professor de Teoria i Pràctica Mèdica.

El 1852, Flint és contractat per la universitat de Louisville però torna a Buffalo el 1857. El 1860, és ja un home de gran prestigi i accepta el càrrec de professor de Patologia i Pràctica Mèdica del Long Island College Hospital de Brooklyn, i l’any següent col·labora en la fundació de l’escola de Medicina de l’Hospital Bellevue de Nova York, on seguirà donant classes fins el 1868. Durant aquests anys, ocupa càrrecs de caràcter organitzatiu a la medicina nord-americana, com son la presidència de l’Acadèmia de Medicina de Nova York, que ocuparà tres anys, de l’Associació Mèdica de Nova York i de l’Associació Mèdica Americana (Fig.2).

Austin Flint va ser un clínic observador que registrava tots els casos que atenia i en conservava les històries clíniques, el que li va permetre redactar i publicar un elevat nombre d’observacions clíniques. El seu treball sobre l’auscultació cardíaca va tenir una gran acollida i va ser premiat per l’Associació Mèdica Americana.

Se’l coneix per un epònim amb el seu nom, el “murmuri o buf de Flint”, un murmuri cardíac presistòlic o diastòlic tardà que s’ausculta millor a l’àpex cardíac. Apareix en alguns casos d’insuficiència aòrtica i es deu a la vibració de la vàlvula mitral produïda per la regurgitació de sang des de l’aorta al cor abans de la contracció dels ventricles.

El 1859, publica el seu llibre Practical Teatrise of the Diagnosis, Pathology and Treatment of Diseases of he heart (Fig.3), en el que descriu amb detall el buf que duu el seu nom.

El 1866, publica un dels grans tractats de medicina dels que es van publicar aquell temps, A teatrise on the principle and practice of medicine, del que es publiquen sis edicions i es venen un total de 40’000 exemplars.

Flint va tenir una experiència judicial curiosa el 1843, quan tenia 31 anys. Li van sol·licitar un peritatge judicial sobre un brot epidèmic de febre maligna que va succeir en un poblet, New Boston, a 18 milles al sud de Buffalo (Fig.4).

El brot comença el 21 de setembre de 1843 amb l’arribada d’un jove que venia en diligència de Warwick, a 350 milles de distància. Venia tan malalt, que en arribar a New Boston va passar directament de la diligència al llit, on hi estarà fins que mor el 19 d’octubre. En els dies següents, emmalalteixen dues terceres parts dels habitants i en moren la meitat dels que han emmalaltit.

Flint es desplaça al poble, visita els malalts, fa una enquesta epidemiològica i conclou que es tracta d’una febre tifoide, que s’ha transmès per contacte de persona a persona. Descarta la responsabilitat de l’aigua del pou que estava davant la fonda on es va allotjar el cas índex d’aquest brot, perquè l’examen que va encarregar de l’aigua no mostrava cap matèria anormal. S’ha d’advertir que en aquella data encara no s’havien identificat els bacteris. Després del judici, va seguir la polèmica al poble entre els que creien en la responsabilitat de l’aigua del pou i els que no. Anys després, Flint va reconèixer que potser s’havia equivocat en negar la responsabilitat del pou, que molt bé s’hauria pogut contaminar amb les dejeccions del malalt (Fig.5).

Referències

NJ Mehta et al. Austin Flint, clinician, teacher and visionnary. Texas Heart Inst J., 2000; 27 (4): 386 – 389.

W. Ledermann. El bacilo de Eberth lleva los médicos a los tribunales. Rev Chil Infect., 1992; 9 (3): 189-192.