Les cataractes es coneixen des de temps immemorial. La primera menció escrita d’aquesta patologia apareix en el llibre d’Aulus Cornelius Celsus De medicine, el segle I a.C. Durant l’edat mitjana, és la causa més freqüent de ceguesa (Fig.1).

En temps més antics, l’única intervenció per recuperar la visió en cas de cataractes era la tècnica de l’abatiment, fent desplaçar el cristal·lí amb una agulla fina per apartar-lo del camp de visió.

Nombroses representacions d’aquesta intervenció es veuen en dibuixos egipcis i en miniatures medievals (Fig.2). La intervenció persisteix fins el segle XVIII. En aquesta cirurgia, que es feia sense anestèsia, un ajudant sostenia el cap del pacient, mentre el cirurgià amb una agulla fina incidia en la paret de l’ull intentant abatre el cristal·lí cap a l’interior de l’ull.

El següent procediment, la tècnica extracapsular, fou inventada pel francès Jacques Daviel el 1747, en un cas en que, intentant el mètode tradicional, se li trenca el cristal·lí, que passà en part a la càmera anterior. Per treure els fragments, Daviel fa una incisió en la paret inferior de la còrnia i, fent pressió sobre l’ull, aconsegueix extreure els fragments de cristal·lí.

Daviel (1693 – 1762) era un cirurgià format amb un oncle, cirurgià – barber a Rouen, i a l’Hôtel Dieu de Paris. Més tard s’instal·la a Marsella i, a partir de 1728, només es dedicarà a l’oftalmologia. Pren aquesta decisió quan té 35 anys i passa un temps adquirint experiència operant cadàvers. El 1746 torna a Paris.

Daviel (Fig.3) opera cataractes amb la tècnica de l’abatiment, fins que un dia comprova que pot extreure el cristal·lí, i decideix passar-se a la tècnica extracapsular.

Presenta els seus resultats en 313 malalts operats, dels quals es curen el 90 %, en una reunió de l’Académie de Chirurgie de Paris, el 13 d’abril de 1752.

La presentació té un impacte extraordinari i Daviel és reclamat per nombroses ciutats perquè hi vagi a operar cataractes. Daviel té un gran prestigi, però ha de deixar d’operar el 1760 perquè li ha aparegut un càncer de laringe que el porta a consultar un especialista de Ginebra, però no arriba a seguir cap tractament, perquè mor en aquesta ciutat als 69 anys.

Un oftalmòleg anglès, Samuel Sharp (1709 – 1778) (Fig.4) millora la tècnica de Daviel, extirpant el cristal·lí sencer, a l’hospital Guys, de Londres. Publica el llibre A teatrise of the operation of Surgery el 1739, on descriu la seva tècnica d’operar cataractes. Havia sigut deixeble de William Cheselden, cirurgià del St. Thomas’ Hospital, i va tenir una fama internacional (veure aquesta entrada del 06/04/2021).

La següent modificació de la tècnica d’extirpació de cataractes és d’Albrecht von Graefe, considerat el millor oftalmòleg del segle XIX i considerat el pare de l’oftalmologia moderna (Fig.5), que modifica la incisió corneal que feia Daviel gràcies a un nou bisturí que ha dissenyat ell mateix per fer incisions corneals que permetin tancar les ferides sense problemes.