El Dr. Kinnier Wilson pertany a una època gloriosa de la neurologia britànica, en la que l’especialitat es desenvolupa al National Hospital for Neurology and Neurosurgery (Fig.2), el primer hospital britànic dedicat exclusivament a les malalties neurològiques. Situat a Queen square, també s’ha denominat National Hospital at Queen square, for the relief and cure of diseases of the nervous system.

Wilson va llegir la seva tesi doctoral a la universitat d’Edimburg l’any 1911, quan tenia 33 anys. El títol era Progressive lenticular degeneration. A fatal familial nervous disease associated with cirrhosis of the liver. La tesi descriu una malaltia neurològica, no identificada abans, caracteritzada per tremolor, dificultat per empassar i parlar, espasticitat i contractures distòniques, associada amb cirrosi hepàtica.

El treball va ser premiat amb la medalla d’or de la universitat l’any 1912. Un breu resum de la tesi es publica a The Lancet, però el mateix any es publica a Brain una versió completa (Fig.3).

En l’article publicat al Brain, s’inclouen els seus quatre casos, més un de vist abans al propi hospital i un altre reconegut per ell posteriorment. Tres dels seus casos havien sigut autopsiats.

L’article va tenir un fort impacte i els neuròlegs alemanys i francesos van començar a utilitzar el nom de Wilson per designar la malaltia.

La descripció neurològica de la malaltia de Wilson en la tesi era impecable, però es poden considerar algunes deficiències en altres aspectes. En primer lloc no va considerar la malaltia com a hereditària, malgrat afirmar que podien haver casos familiars. En segon lloc no va tenir en compte l’anell corneal de Kayser i Fleischer que havien descrit independentment, l’any 1912, cadascun dels dos autors, treballant Kayser a Stuttgart i Fleischer a Erlagen i que és degut al dipòsit de coure a la còrnia del malalt a nivell de la membrana de Descemet (Fig.4).

Wilson era, quan va presentar la tesi, registrar, càrrec equivalent a metge adjunt dels nostres hospitals, en el National, Queen square, Hospital de Londres. Degut al seu descobriment, és nomenat professor de Neurologia al King’s College Medical School, la primera càtedra de Neurologia a Anglaterra. Obre llavors una consulta a Harley street (Fig.5), que és el carrer on tenien la consulta els metges amb més nomenada de Londres. Allí hi tingué de client Charles Chaplin.

Kinnier Wilson havia nascut als Estats Units, fill d’un pastor protestant irlandès, que mor jove. La mare era escocesa i torna a Edimburg a la mort del marit. Wilson hi estudiarà la carrera de medicina. Graduat el 1902, entra com metge resident (house officer) al servei de sir Byrom Bramwell (Fig.6), a la Royal Infirmary d’Edimburg, que serà el seu mentor i l’orientarà cap a la Neurologia. Bramwell és el primer que va ensenyar a estudiants del sexe femení al Royal Infirmary. Pels seus mèrits professionals fou elegit president del Royal College of Physicians d’Edimburg i de Londres.

El 1903, guanya una beca per formar-se en neurologia a l’hospital de Bicêtre, a Paris, amb els deixebles de Charcot, Pierre Marie i Joseph Babinski, amb els que passarà un any. Després fa una estada més breu a Leipzig amb el Dr. Paul Flechsig.

A la tornada a Londres el 1904, és admès al National Hospital for Nervous Diseases, on serà registrar primer i consultant després, i on coincidirà amb destacats neuròlegs, com William Richard Gowers, John Hughlings Jackson i el neurocirurgià Victor Alexander Horsley.

Quan arriba com a professor al King’s College Medical School, es demostra que és un mestre excepcional, amb un sentit de l’humor irònic i amb una gran capacitat per estimular l’aprenentatge dels estudiants.

Wilson és un home molt actiu. Funda el Journal of Neurology and Psychopathology el 1920, revista de la que és el primer editor. El 1928, publica una monografia Modern Problems in Neurology, i finalment l’any 1940 publica el monumental tractat de Clínica Neurològica de 1838 pàgines, editat quan ja era mort.