La relectura d’un article biogràfic sobre el Dr. Josep Soler-Roig i Elizaicin, escrita pel seu antic col·laborador, el Dr. Victor Marí-Balcells, a la revista Gimbernat, m’ha fet recordar comentaris del meu pare, quan jo era jovenet, sobre l’expertesa i simpatia del Dr. Soler-Roig. El meu pare, que era anestesiòleg, havia anat en ocasions a operar fora de Barcelona amb el Dr. Soler Roig, que a més d’operador feia de xofer, conduint un cotxe gran i ràpid (Fig.1).

El Dr. Soler-Roig (1902 – 1999) ha sigut un dels grans cirurgians de l’Hospital de Sant Pau. Va ingressar en el servei de cirurgia que dirigia el Dr. Antoni Bartomeus l’any 1930 i quan aquest es va jubilar va seguir en el mateix servei dirigit llavors pel Dr. Soler Julià, de gran record perquè va ser el creador del primer servei d’anestesiologia que va haver en un hospital espanyol.

Quan entra a l’Hospital de Sant Pau com a metge assistent, ja s’havia estrenat com a cirurgià a la clínica que tenia el seu pare en el carrer Modolell de Barcelona. La vocació quirúrgica li ve segurament del seu pare, cirurgià, i del seu avi. Havia fet una carrera amb certes dificultats i en algun moment s’havia plantejat deixar-la. Afortunadament no ho va fer i no es va perdre un gran cirurgià. Molts no entenien que un home d’una intel·ligència superior fos mal estudiant, però potser els alumnes amb un CI molt alt s’avorreixen a classe. Tenia molta facilitat pels idiomes i a més de l’alemany, que havia après a l’escola alemanya, parlava correctament anglès i francès. Potser també va influir en la mediocre carrera de medicina de Soler-Roig el seu interès per l’automobilisme i altres esports elitistes, com les regates i el golf.

Va fer sortides a l’estranger, tant en l’etapa de postgrau, com més endavant, quan ja era un cirurgià consagrat (Fig.2). La seva facilitat per les relacions socials li va fer guanyar molts amics. Algunes figures de la cirurgia mundial participaven en els cursos que organitzava en el seu servei de l’Hospital de Sant Pau des de 1949 fins 1971, quan es va jubilar. Va succeir al Dr. Soler Julià com a cap del servei de cirurgia., on es va dedicar principalment a fer pneumectomies i toracoplàsties, tot i que era també era expert en cirurgia abdominal. Del Dr. Sitges Creu va ser el subdirector del servei.

Durant la guerra civil espanyola Soler-Roig marxa en avió a alemanya, des d’on passa a l’Espanya Nacional, quedant-se durant la resta de la guerra a Sant Sebastià, on viurà fins el final de la guerra. Té una activitat privada molt intensa en una nova clínica privada, que es va fer construir quan la anterior es va quedar petita (Fig.3).

Soler-Roig tingué una gran influència en la cirurgia catalana. Fou president de la Societat catalana de Cirurgia en el període 1961-1965, i va rebre el premi Pere Virgili que dona la pròpia societat l’any 1974 a la millor trajectòria professional.

Tingué com a deixebles grans cirurgians de Barcelona, com els Drs. Sitges Creus, Lino Torre, Sanchez Ortega, Diego Gomez i Victor Marí-Balcells.

Referència

Marí-Balcells, VJ. Apunts per a una biografia del Dr. Josep Soler-Roig (1902-1999). Gimbernat, 2000; 34: 225-38.