L’any 1962 es va concedir el premi Nobel de medicina a tres científics, el neozelandès Maurice Wilkins (Fig.1), l’anglès Francis H. Crick i el nord-americà James Watson (Fig. 2), per la seva aportació al coneixement de l’ADN. Tots tenien en comú que no els hi queia bé Rosalind Franklin.

Wilkins treballava en el laboratori de Biofísica del King’s College de Londres, i Watson i Crick en el prestigiós laboratori Cavendish de Cambridge, en el grup que dirigia Max Perutz, un jueu austríac que havia fugit de les persecucions nazis als jueus.

Una altre investigadora de l’ADN era Rosalind Franklin, una jove anglesa d’una rica família anglo-jueva (Fig.3). Franklin no va ser distingida amb el premi Nobel perquè havia mort d’un carcinoma d’ovari l’any 1958, quan només tenia 37 anys, quatre anys abans que els seus col·legues fossin premiats.

Avui dia sabem que Rosalind Franklin va fer contribucions importants en el coneixement de l’ADN, algunes de les quals van ser ocultades pels altres investigadors, que la tenien en poca estima, en part per ser dona i en part pel seu caràcter auster i poc amigable.

Rosalind Franklin havia estudiat química i física a Cambridge. Va treballar un temps breu al laboratori Cavendish per estudiar la difracció dels raigs X, però s’hi va quedar poc temps perquè va quedar descontenta de la falta d’entusiasme per la recerca del seu director. Obté una beca que li permet fer una llarga estada a Paris, que comença el 1842, al Laboratori Central de Serveis Químics, on fa estudis sobre el carbó, convertint-se en una autoritat mundial entre els experts químics interessats en aquest mineral. Obté una beca per aplicar els seus coneixements en la difracció dels raigs X, obtinguts a Paris, a l’estudi de les macro-molècules biològiques a la Unitat de Biofísica del King’s College de Londres.

Allà hi treballava Maurice Wilkins, que en veure-la arribar al laboratori pensa que li havien enviat una assistent. Franklin va reaccionar negativament a aquesta interpretació i es va negar a treballar amb Wilkins.

Watson coneix Franklin el dia que havia estat invitat per Wilkins a assistir a una sessió que donava Franklin al laboratori del King’s College. En aquesta sessió va tenir la oportunitat de veure les fotografies que Rosalind havia fet de l’ADN amb la col·laboració d’un alumne de postgrau, Raymond Gosling, les millors que havia vist mai i que li donen idea de com podria construir el model de l’ADN en tres dimensions. Va demanar a Wilkins que li deixés repassar alguns detalls de les fotos, i aquest el convida a entrar en el despatx de Franklin, sense el permís d’ella. Watson no pren únicament nota de la foto, sinó que a més llegeix un informe que la Dra. Franklin encara no havia fet públic. Franklin mai va saber aquesta apropiació il·lícita feta per Watson (Fig.4).

El 1953 van sortir publicats, en el mateix número de Nature, tres articles sobre ADN. Un signat per Watson i Crick, en el que descriuen l’estructura de l’ADN. El segon de Wilkins i Wilson i el tercer de Franklin i Gosling, l’estudiant de postgrau que tenia assignat Franklin. En aquest article apareix una foto nítida i clara de l’ADN de tim de vedella. El primer article és el que va causar més impacte i segurament va tenir més influència en que concedissin el premi Nobel als Drs. Watson i Crick.

En els discursos dels premiats el dia de l’entrega del premi Nobel, cap d’ells va fer menció de l’aportació de Rosalind Franklin. Anys després, quan Watson va publicar el seu llibre autobiogràfic La doble hèlix, tracta amb menyspreu i en to de burla el treball de Franklin, fins el punt que els altres premiats van sortir a desmentir el que afirmava Watson en el seu llibre.

Segurament el poc encert de Watson en parlar malament d’una persona morta i de qui havia obtingut informació valuosa, va aconseguir l’efecte contrari, perquè diverses investigadores es van sentir estimulades per estudiar la vida de Rosalind Franklin en profunditat i van poder demostrar el masclisme i la falta de classe de Watson i Wilkins.

Rosalind abandona el King’s College i treballarà la resta de la seva vida al Birkbeck College, en estructures moleculars dels virus. Un dels seus companys al Birkbeck, Aaron Klug, va guanyar el premi Nobel de Química el 1982 per estudis fets amb Franklin.

Rosalind Franklin ja no és una persona desconeguda. És un personatge icònic del feminisme científic. Tot i que ella mai fou feminista, posava en evidència el comportament masclista dels científics anglesos abans de la II Guerra Mundial. Una de les formes de conèixer Rosalind Franklin en profunditat és llegint el llibre escrit per Anne Sayre (Fig.5). Els hi recomano.