Sergey Botkin (1832 – 1889) (Fig.1) és un dels científics més destacats de la Rússia imperial, degut a les seves contribucions a la medicina del seu país, tant en l’aspecte clínic i assistencial, com en el pla docent i en el de l’organització sanitària.

Botkin neix a Moscou, d’una família de comerciants en te. Estudia medicina a la universitat de Moscou i un cop graduat, l’any 1855, ha d’incorporar-se a l’exèrcit per participar en la guerra de Crimea. És destinat a Sebastopol, on treballarà amb el famós Nikolay Pirogov (Fig.2), destacat cirurgià, que és qui feu la primera anestèsia amb èter a Rússia. Treballa amb ell a l’hospital militar de Simferopol, ciutat de la província de Crimea.

Acabada la guerra, fa un viatge pels millors centres mèdics europeus durant el període de 1856 i 1857. A Alemanya, treballa a l’Institut de patologia i de Rudolf Virchow, a Paris amb Claude Bernard i a Berlin amb Ludwig Traube.

En tornar a Rússia, és convidat a treballar amb el Dr. Shipulinski que és professor de Neurologia a Sant Petersburg i presideix l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

El 1860, presenta la seva tesi doctoral sobre l’absorció intestinal dels greixos (Fig.3). Aquell mateix any, obre la seva clínica privada, la primera que s’obre a Rússia. Introdueix a la clínica dues novetats: un laboratori d’anàlisis i un d’anatomia patològica. A la clínica es faran autòpsies per confirmar diagnòstics clínics.

Botkin adquireix un gran prestigi a Rússia. Té una gran habilitat per convèncer les autoritats en fer inversions en sanitat, que es tradueixen en la creació d’un hospital a Moscou i un a Sant Petersburg. Aquest darrer és conegut com Hospital de Malalties infeccioses, encara en actiu. Hi trobareu un bust de Botkin a l’entrada (Fig.4).

Fou també un lluitador pels drets de les dones: Organitza cursos de medicina per dones i, l’any 1872, participa en la creació de la primera facultat de medicina per dones..

Des de 1873, és el metge de l’emperadriu Maria Alexandrovna, i l’ha d’acompanyar en els seus viatges.

Els coneixements mèdics de Botkin arriben a tot el país a través dels seus nombrosos deixebles, que ocupen càrrecs de relleu a les universitats russes (Fig.5). També a través de la seva obra escrita.

El 1879, és elegit president de la Societat de Metges Russos, càrrec que exercirà fins la mort. També és president de la Comissió Nacional de Salut creada per investigar perquè les taxes de mortalitat eren més altes que en els països europeus.

El nom de Botkin segurament no diu res als metges catalans, però pot interessar als metges hepatòlegs. A Rússia es coneix com a malaltia de Botkin a l’hepatitis A, ja que fou el primer en posar en dubte la patogènia de l’hepatitis A que degut a Virchow es coneixia com icterícia catarral, interpretant que el seu origen era mecànic per l’obstrucció per un tap de moc de les vies biliars. Botkin descarta aquesta interpretació i considera que es tracta d’una malaltia infecciosa. En aquells anys, la totalitat de les hepatitis a Rússia eren hepatitis A, ja que les hepatitis B comencen a identificar-se quan s’utilitzen xeringues de vidre que es fan servir per més d’una persona, com succeïa en les vacunacions.

El servei postal rus va emetre un segell amb l’efígie del Dr. Botkin, per commemorar el 150 aniversari del seu naixement.