Tots els metges de certa edat identifiquen el nom de Halsted amb l’operació d’extirpació de la mama i els ganglis regionals com a tractament d’un càncer de mama, intervenció que ja no es practica avui dia degut a la seva agressivitat. Als més joves, segurament el nom de Halsted no els diu res, tot i que ha fet notables aportacions al progrés de la medicina.

William Halsted era fill d’una família rica (Fig.1). Va estudiar medicina al Columbia University Medical College, on va destacar com un gran atleta. Un cop graduat el 1877, fa l’internat a l’Hospital Bellevue de Nova York on serà cap de residents. Desprès passa dos anys en un viatge de formació de postgrau, visitant els millors cirurgians del moment com Kocher, Billroth, Kaposi i Mickulicz. A la tornada als Estats Units, convençut de la importància de l’asèpsia, treballa a l’hospital Roosevelt i en l’àmbit privat, obtenint un gran prestigi personal i professional.

El seu atreviment quirúrgic es demostra quan opera amb èxit a sa mare a la taula de la cuina de casa seva, d’una colecistitis aguda, o quan posa a sa germana una transfusió de sang del seu braç al braç d’ella, perquè ha tingut una hemorràgia aguda que l’ha deixat prostrada. Sembla que aquesta és la primera transfusió de sang que es va fer als Estats Units.

El 1883, comença a experimentar amb cocaïna com anestèsic local arran d’haver llegit un article d’un oftalmòleg de Viena, Karl Koller, que utilitzava la cocaïna com anestèsic local en la cirurgia ocular. La cocaïna no era considerada una droga i es podia adquirir lliurement per les seves propietats analgèsiques (Fig.2).

Halsted i altres col·legues que experimenten amb ell cauen en l’addicció a la cocaïna. El 1886, ingressa voluntàriament durant 7 mesos al Butler Hospital, que era un hospital psiquiàtric de Rhode Island (Providence) per fer una cura de deshabituació. No devien tenir en aquest hospital gaire experiència en drogo-addiccions, ja que tracten la seva addicció a la cocaïna amb morfina, la qual cosa provoca a Halsted una segona addicció. El 1887, fa un segon ingrés de 9 mesos, després del qual sembla que té la seva addicció controlada.

La seva addicció acaba amb la seva carrera mèdica a Nova York, i gràcies al cap del departament d’Anatomia patològica de l’Hospital John Hopkins de Baltimore, William H. Welch, el contracten el 1887 com a cap del laboratori de cirurgia experimental de l’hospital, on desenvolupa idees per fer la sutura abdominal. El 1890, és contractat com a cap del departament de cirurgia.

La seva dedicació a l’hospital i les seves aportacions son molt notables:

1. Inclusió del full de Temperatura corporal a la història clínica dels malalts hospitalitzats.
2. Promotor de la cirurgia segura: asèpsia, evitar el traumatisme dels teixits amb estivades i traccions, hemostàsia, ús de sutures de seda
3. Ús de cocaïna per l’anestèsia local i regional
4. Noves tècniques pel càncer de mama, l’hèrnia engonal i la tiroïdectomia
5. Dissenyar el programa de formació en cirurgia del seu hospital, que aviat s’estén per tot Amèrica, i es converteix en el model nacional;
6. Introducció dels guants de làtex (Fig.3)
7. És un dels primers en dur bata blanca i gorra al quiròfan (Fig.4)

Aquesta última aportació forma part d’una història romàntica. Halsted encarrega uns guants de làtex a Goodyear Rubber Co., per la seva infermera de quiròfan, Caroline Hampton, que tenia una dermatitis a les mans i avantbraç pel contacte amb el desinfectant de mans que s’utilitzava a l’hospital. A Carolina els guants li van bé i eviten que hagi de deixar la feina, i es casa amb Halsted el 1890, any en que li fa fer els guants. Ell tenia 34 anys i ella 30.

Paradoxalment per un home tan preocupat per l’asèpsia en cirurgia, Halsted no fou el primer en fer servir els guants per operar. El primer cirurgià de l’equip de Halsted que fa servir guants és Joseph Colt Bloodgood (1867-1935) (Fig.5), quan era un resident de cirurgia molt apreciat per Halsted. Bloodgood fou un excel·lent cirurgià, professor de cirurgia i cap del Laboratori de cirurgia experimental del John Hopkins Hospital.

Halsted no es va deshabituar totalment de la seva addicció, però aconseguí mantenir-la oculta, sense que interferís amb la seva activitat professional i social. Va seguir operant fins els 70 anys, dirigint el servei de cirurgia de l’hospital i donant classes (Fig.6), fins que va ser operat d’una colecistectomia per litiasi vesicular, que no va anar gaire bé perquè va haver de ser re-operat per litiasi del colèdoc, de la que presentà diverses complicacions fins que va morir.

Referència

Arthur J. Beckhed. Cancer, cocaine and courage. The story of William Halsted. Julian Messner, Inc. 1960.