Vesalius era belga, i es deia André Wesel, però es va llatinitzar el seu nom, convertint-lo en Vesalius, quan va marxar a viure a Itàlia. Havia nascut a Brussel·les, fill i net de metges. Adquireix la formació inicial a Lovaina, i seguidament marxa a Paris a estudiar medicina el 1533 (Fig.1).

Allà és company de Miquel Servet. Ell i Vesalius estan descontents amb l’ensenyament de l’anatomia que era responsabilitat de Jacobus Sylvius, nom llatinitzat de Jacques Dubois, nascut a Amiens el 1478 i mort a Paris el 1555. Aquest anatomista era un gran admirador de Galè, i no havia fet mai una dissecció. Donava les classes assegut a la càtedra, que era com una trona, sostinguda per una tarima, que el posava a més alçada que la taula de dissecció i que els alumnes que rodejaven la taula. Amb un punter marcava els punts que volia que un cirurgià-barber, que feia d’ajudant, anés dissecant (Fig.2). Mentrestant llegia un text de Galè. Silvius va ser el primer professor d’anatomia que hi hagué a França.

Al cap de tres anys d’estudiar a Paris, decideix tornar a Lovaina, on farà els dos últims cursos, llicenciant-se el 1537. Com que a Lovaina no fan gaire autòpsies, decideix anar primer a Venècia i després a Pàdua, on fa el doctorat i és nomenat professor de cirurgia i anatomia.

A Pàdua, el seu mètode d’ensenyament de l’anatomia és una revolució. No seu en una cadira elevada per estar sobre els alumnes, com era el costum, sinó que disseca personalment i ensenya als alumnes el que fa (Fig.3). Per facilitar l’aprenentatge fa dibuixos, que seran la base del seu primer llibre amb il·lustracions.

El 1538, publica una revisió del llibre d’un dels seus mestres a Paris, Gunter (Winter) von Andernach (1505 – 1574) (Fig.4), Institutiones anatomicae, que havia sigut editat a Paris dos anys abans.

Vesalius estudia a fons l’obra de Galè i la compara amb les seves observacions personals, concloent que l’obra de Galè està plena d’errors i que bàsicament descriu l’anatomia dels micos més que no pas la dels humans. Decideix per tant escriure un nou tractat d’anatomia que es convertirà amb el temps en una obra fonamental en set volums, completament il·lustrada, amb el títol De humani corporis fabrica (Fig.5), que té un èxit rotund i encara s’edita com a facsímil.

A Pàdua desperta enveges entre els metges i professors, per això decideix marxar. Aconsegueix que l’emperador Carles I el nomeni metge de cambra el 1544, aleshores s’instal·la a Madrid. A la mort de Carles I, serà metge de Felip II.

Tampoc és feliç a Madrid, on hi viurà 17 anys. No hi ha cadàvers per fer dissecció, tampoc es relaciona bé amb els altres metges de la Cort. Passa el temps viatjant, tractant ferides de guerra i de tornejos, realitzant operacions quirúrgiques i alguna autòpsia, i escrivint cartes privades sobre qüestions mèdiques específiques. Durant aquesta època, va escriure també la seva obra Radicis el Chynae, un text curt sobre les propietats d’una planta medicinal, l’arrel de la Xina o arítjol.

El 1561, té un conflicte important amb el Tribunal de la Santa Inquisició per haver començat una autòpsia en un noble que no estava del tot mort, ja que sembla que el cor bategava quan comença la dissecció. És empresonat i jutjat, essent condemnat a la foguera. El rei Felip II influeix perquè li commutin la condemna per fer una peregrinació a Terra Santa.
Es va embarcar amb la flota veneciana de Giacomo Malatesta, via Xipre. Quan arriba a Jerusalem, rep un missatge del senat de Venècia instant-lo a acceptar el seu antic lloc a la universitat de Pàdua, que havia quedat vacant a la mort del seu amic i alumne Fal·lopi. Vesalius torna a embarcar, però el viatge resulta força dramàtic. Després de lluitar diversos dies amb vents adversos al mar Jònic, el seu vaixell va haver d’atracar a l’illa de Zante. Allí va morir poc després, quan comptava escassament cinquanta anys.

Actualment molts historiadors posen en dubte que fos jutjat per la Inquisició, sinó que es tracta d’una història falsa.

Vesalius va ser molt criticat per desacreditar l’obra de Galè, però fou un revolucionari de l’ensenyament de l’anatomia i autor d’una obra definitiva per a l’estudi d’aquesta ciència.

Referència

José L. Fresquet . Andrés Vesalio (1514 – 1564). https://www.historiadelamedicina.org/vesalio