En els segles XVII i XVIII, molts metges van ser atrets per l’estudi de les ciències naturals, especialment la botànica. A Espanya tenim diversos exemples d’aquesta situació. Els dos millors botànics espanyols foren metges que no exercien, Celestino Mutis i el català Josep Quer.

Alguns d’aquests metges participaren en viatges a països exòtics en busca de la flora d’aquells països i han deixat fascinants publicacions dels seus viatges.

Un d’aquells metges naturalistes que van fer conèixer a Europa un nombre extensíssim de nous exemplars fou Philibert Commerçon (Fig.1), un metge francès que va ser convidat a participar en l’expedició que pretenia donar la volta al món comandada per Louis Antoine de Bougainville (Fig.2).

El viatge està finançat pel rei Lluís XV, amb els següents objectius: tornar les illes Malvines a la corona espanyola, descobrir i colonitzar noves terres que compensin la pèrdua del Canadà, contactar amb la Xina per veure si hi ha un pas cap Europa que eviti passar per la Índia i finalment portar a Europa plantes encara no conegudes.

Philibert Commerçon era fill d’un notari que li va donar una educació molt estricte. Al col·legi el professor de ciències li va transmetre una afició a la botànica i a herboritzar.

Estudia medicina a Montpeller, però tingué temps per herboritzar tot el sud de França. Es casa amb la filla d’un notari, quan ja té 33 anys. La seva esposa mor de part quan només porten dos anys de casats.

S’instal·la a Paris convertit ja en un naturalista molt ben considerat, a qui Linné li encarrega treballs. Per aquesta raó se li ofereix incorporar-se a la tripulació de Bougainville en funció de metge – naturalista.

Commerçon tenia una assistent jove de 24 anys a casa seva que s’ocupava de dirigir la casa, de nom Jeanne Baret (o Barré), que cosa inhabitual a l’època sabia llegir. Jeanne aprèn a herboritzar i acabarà convertida en una botànica experta, que ajuda al seu patró en els treballs de botànica.

Quan Commerçon decideix acceptar la invitació d’anar amb l’expedició de Bougainville, suggereix a Jeanne disfressar-se d’home (Fig. 3), per embarcar amb ell, ja que les dones tenien la prohibició absoluta de navegar com a mariners en la flota francesa. Esperava que l’ajudés en la feina de col·leccionar espècimens i també seguir amb el seu estatus d’amant.

El viatge va ser fascinant pels dos personatges, que van acumular en el vaixell un total de 6.000 espècimens, la meitat de plantes desconegudes a Europa, entre elles l’hortènsia i la trinitària que van batejar com a Bougainvillea (Fig. 4) en homenatge al cap de l’expedició.

Quan l’expedició ha arribat a Tahití, es descobreix que l’home a qui deien Jean, l’ajudant de cambra del metge, és una dona (Fig.5).

Bougainville escolta les explicacions que li donen tant Philibert com Jeanne per justificar l’engany. Segurament havia estat Commerçon qui havia planificat l’operació per tenir companyia i l’ajuda d’una naturalista competent. El càstig fou deixar-los a terra a l’illa de Maurice, amb tots els espècimens que havien recollit.

Philibert Commerçon mor a l’illa Maurici als 45 anys. Jeanne segueix vivint a l’illa on es casa amb un oficial naval, amb qui torna a França. El marit va viure pocs anys més, deixant a Jeanne vídua i posseïdora d’una petita fortuna que li havia deixat Commerçon en testament.

Quan Jeanne torna a França, porta 30 caixes d’espècimens on hi ha els més de 5.000 exemplars que havien recollit durant el viatge. Rep del govern francès una pensió de 200 lliures anuals per la seva feina com assistent de botànic. Mor als 67 anys.

El personatge de Jeanne Baret havia passat a l’oblit, fins que va ser rescatat per la historiadora anglesa Glynis Ridley, en un llibre titulat “The discovery of Jeanne Baret”, publicat l’any 2020 (Fig.6).

Del viatge de Bougainville també hi ha una traducció a l’espanyol del llibre escrit pel mateix Bougainville a la tornada del seu viatge (Fig.7).

Referències

El viaje de Jeanne Baret, la primera mujer que circunnavegó el mundo (en secreto). Redacción. BBC News Mundo, 26 junio 2021