Pierre-Charles-Alexandre Louis (1787 – 1872) és un metge francès que ha contribuït notablement a la transformació d’una medicina empírica a una disciplina científica. Se’l reconeix com l’introductor del “mètode numèric” en medicina, que no és altre cosa que estudiar com es distribueixen les malalties en la població, conèixer els determinants que propicien que unes malalties incideixin preferentment en unes persones o en altres, i valorar la eficàcia dels tractaments i els factors que influeixen en els resultats. En aquest sentit, Pierre Louis podria ser considerat com un precursor de l’epidemiologia i de la Medicina Basada en l’Evidència (Fig.1).

Comença els estudis de medicina a la universitat de Reims i els acaba a la de Paris, el 1813. Un cop graduat, viatja a Sant Petersburg, acompanyant a un amic de la família, el diplomàtic Comte Saint-Priest amb qui es quedarà a Rússia durant set anys. Havent obtingut el permís d’exercir la medicina a Rússia, s’estableix a Odessa on tindrà una consulta amb molt èxit i rendiment durant quatre anys. Quan es produeix a Odessa una epidèmia de diftèria l’any 1820, Pierre Louis pren consciència de que li falten molts coneixements mèdics i decideix retornar a Paris.

És admès, sense cobrar, en el servei del professor François Chomel (1788 – 1859), que havia succeït el professor Laennec en la càtedra Medicina Clínica a l’hospital de la Charité a Paris (Fig.2).

A Chomel se li atribueix la frase “primum non nocere”, que ha fet tant de servei en l’ètica mèdica, però que també ha estat atribuïda a Thomas Sydenham (1624 – 1689). Va ser un clínic excel·lent. A la primavera de 1828, va descriure una epidèmia de polineuritis aguda, que podria correspondre a una síndrome de Guillain-Barré, però aquest nom no va ser posat fins 1927 en una presentació feta per Dragonescu i Claudian, en honor a uns neuròlegs francesos que, estant militaritzats, van descriure, l’any 1916, el cas de dos soldats que van patir una paràlisi parcial de la que es van recuperar, ignorant qui havia estat el primer en descriure la síndrome.

Pierre Louis es dedica a revisar històries clíniques i protocols d’autòpsia de milers de casos atesos a l’hospital, per tractar d’identificar les característiques que son pròpies de cada malaltia i els factors que influeixen en el pronòstic de les mateixes. S’interessa especialment per les perforacions de budell prim, per la febre tifoide i per la tuberculosi, malalties de les que realitza descripcions clíniques molt acurades.

El 1930, s’ha convertit en el docent de clínica mèdica més admirat, malgrat no tenir el grau acadèmic de professor.

El seu treball més conegut es el que va fer per apreciar la utilitat de les sagnies en la pneumònia, malaltia en la que la sagnia era el tractament habitual, i que va costar la vida del president George Washington, que havia emmalaltit d’una pneumònia tractada amb sagnies i que van contribuir a la mort del president americà el 14 de desembre de 1799. El treball de Pierre Louis és una resposta a l’afirmació del metge François Broussais de que la sagnia és útil en qualsevol tipus de febre, perquè ajuda a la resposta natural dels òrgans inflamats, el que causa la febre. Les opinions de Broussais tenien molta influència i la majoria de malalts febrils eren sagnats a França, que va importar només en l’any 1833 més de 42 milions de sangoneres (Fig.3).

Va seleccionar, de les seves històries clíniques, 77 casos, que ell va considerar molt homogenis. Tots presentaven el quadre clínic de pneumònia, abans de l’episodi febril estaven sans. Va dividir-los en dos grups segons si havien estat sotmesos a sagnies els primers quatre dies de la malaltia (nº = 41) o més tard (nº = 36). Després de valorar la mortalitat, menor en els que van rebre sagnies aviat (25 %) que en els que les havien rebut més tard (44 %), i la influència de la gravetat de la malaltia en els que havien estat sagnats i els que no, va concloure que la utilitat de les sagnies en la pneumònia és més que dubtosa.

Un dels deixebles que més admirava a Pierre Louis fou Oliver Wendell Holmes, que més que metge va ser poeta i escriptor. Orientà la seva carrera mèdica a la docència i acabà sent el degà de la Harvard Medical School . Wendell considerava l’homeopatia com una falsa ciència. També va ser molt crític amb el tractament amb sagnies.

Referències

Morabia. In defense of Pierre Louis who pioneered the epidemiological approach to good medicine. J. Clin Epidemiol., 2009; 62: 1-5.

M Best, D. Neuhauser . Pierre Charles Alexandre Louis: Master of the spirit of mathematical clinical science. Qual Saf Health Care 2005;14:462–464

«The history of GBS». http://www.gbs.org.uk/history.html.

Guillain G., Barré J. A., Strohl A. (1916). «Sur un syndrome de radiculo-névrite avec hyperalbuminose du liquide céphalo-rachidien sans reaction cellulaire. Remarques sur les caractères cliniques et graphiques des reflexes tendineux». Bull Soc Méd Hop Paris 40: 1462-1470