Poc se sap dels sanitaris que van participar en els primers viatges marítims de l’època dels grans descobriments de navegants espanyols, com la descoberta d’Amèrica o la volta a la terra. Només ens queda el nom dels que comandaven la flota, com Colón, Magallanes, Elcano, o el d’alguns mariners destacats, com el dels germans Pinzón, que acompanyen a Colon en el seu primer viatge.

En el primer viatge de Colon, que es el que inicia les grans aventures marítimes espanyoles, no hi anava cap metge, sinó dos cirurgians-barbers. Maese Juan, de nom Juan Sánchez, que anava en la Santa Maria i Maese Alonso, Alonso Mújica, que anava amb Vicente Yañez Pinzón a la Niña. Cap dels dos va tornar a Espanya perquè es van quedar amb els 39 colons que deixà Colon al fortí de La Navidad a Santo Domingo, i van morir en combat contra els indígenes.

Del segon viatge de Colón coneixem el nom del metge de l’expedició, Diego Álvarez Chanca, nascut el 1450, que coneixem perquè va escriure una carta al Cabildo de Sevilla, que podríem considerar com una crònica de la seva estada a l’illa La Española. La Española era el nom amb el que Colón va batejar l’illa del Carib que ara està repartida entre Haití i la República Dominicana. Chanca anava acompanyat del cirurgià barber, Maese Melchor.

No sabem si Diego Álvarez, també conegut en el seu temps com a Doctor Chanca, era sevillà de naixement o no, solament sabem que residia a Sevilla quan va embarcar l’any 1493 amb Colon. Sembla que havia estudiat a Salamanca. Tenia llavors 43 anys. Els altres cronistes del viatge assenyalen que Chanca era un home de caràcter alegre, que animava molt a la marineria explicant anècdotes i histories divertides, que ajudaven a passar el temps a una tripulació inquieta que no sabia on els portava l’Almirall.

Chanca havia sol·licitat als reis participar en el viatge de Colón pel mateix salari que cobrava com a metge de la família reial, que era de 50.000 maravedís, però no tenim coneixement de quines raons tenia el doctor per voler participar en l’aventura americana, plena de riscos, si havia de guanyar el mateix que quedant-se a terra. El rei Ferran, el Catòlic, accepta la petició de Chanca, en qui té confiança perquè ha estat recentment el metge que ha acompanyat a la seva filla Isabel a Portugal, on s’havia de casar amb el príncep Alfons, fill del rei Joan II. L’autorització del rei, que perdia un metge de confiança, ha estat interpretada per alguns historiadors, considerant que el rei Ferran l’envia a espiar a Colon, de qui no se’n fiava gaire.

L’arribada a La Española és força dramàtica pels expedicionaris, que descobreixen que el fortí La Navidad ha estat arrasat i tots els colons morts. A més, es produeix una epidèmia de febres, que afecta a Colon i part de la tripulació, que podria tractar-se de malària, o també s’ha considerat que podia ser grip porcina, ja que el segon viatge de Colón era una expedició de dotze vaixells, carregats de bestiar, sobre tot porcs, per fer reproduir a la colònia, dels quals alguns havien mort de malaltia.

L’estada a Amèrica no resultà fàcil a Chanca, en part pel caràcter difícil de Colón, pels motins que es produeixen entre els desembarcats, i pels enfrontaments amb els nadius. Chanca decideix tornar i segurament ho fa el 6 de gener de 1494 en el comboi de 17 vaixells que van partir de Palos de Moguer, en que retornen a Espanya els dissidents Pere Margarit i Fra Bernat Boïl. Pere Bertran Margarit era un militar empordanès, amic dels reis catòlics i cap militar de l’expedició que comandava Colón. Fra Bernat Boïl era un frare aragonès, benedictí o franciscà, que va anar en el segon viatge de Colon acompanyat de dotze missioners. Tant Pere Margarit com Fra Bernat Boïl estan representats en estàtues que hi ha a la base de l’escultura de Colon al final de les Rambles de Barcelona.

Sembla que, des de 1495, Chanca està establert a Sevilla, d’on no es mourà mai més. S’ha casat amb una vídua, Juana Fernández que aporta al matrimoni dos fills. Quan mor, el Dr. Chanca es casa als pocs mesos amb Ana Zurita. Exerceix de metge amb notable èxit i obre petites empreses amb comerciants locals per enviar mercaderies a La Española, com carn de codony, remeis medicinals i altres productes..

La crònica que es publica de la seva estada a La Española, que titula modestament com a Carta, és una relació de flora i fauna locals i sobre tot dels costums i estil de vida dels indígenes. S’han fet moltes transcripcions impreses d’aquesta carta que encara manté la seva gràcia original.

El Dr. Álvarez Chanca escrigué tres obres mèdiques. El 1502 n’escriu una, en llatí, sobre el mal d’ulls “Tractatus de fascinationes editis a magistro Didaco Alvari Chanca, doctore atque medico Regis Reginaeque”. El 1506, escriu un llibre sobre el mal de costat, segurament la pleuritis, “Tratado nuevo, no menos útil que necesario, en el que se declara de que manera se ha de curar el mal de costado” . El 1514 escriu el seu llibre més conegut “Comentum novum in Parabolas dibvi Arnaldi de Vilanova”, refutant algunes teories d’Arnau de Vilanova sobre la vellesa i la conservació de la salut, que va dedicar a Rodrigo Ponce de León, el descobridor de Florida.