El segle XVIII va ser el segle de les descobertes mèdiques, o millor dit de la descripció clínica d’un gran nombre de malalties, mèrit d’un estol de metges molt bon clínics i excel·lents observadors, que registraven les característiques de les malalties que patien els seus malalts. Heberden és un nom més a afegir als metges que hem descrit en aquest blog com a clínics excel·lents: William Cheselden (veure aquesta entrada del 6-04-21), James Lind (veure aquesta entrada del 27 – 02 – 21), i Percivall Pott, (veure aquesta entrada del 16 -03 -21).

A William Heberden se’l considera el pare de la reumatologia per haver descrit uns nòduls que duen el seu nom (Fig.2). Son de la mida d’un pèsol, durs, situats en les articulacions inter-falàngiques distals, sense cap relació amb la gota, que duren tota la vida i normalment són indolors. Aquesta és la única relació d’Heberden amb la reumatologia, ja que, en realitat, Heberden era un clínic de primera i no un especialista.

Havia estudiat a Cambridge, al Col·legi Saint John, on obté el títol de batxiller en arts el 1724. Hi havia ingressat als 14 anys perquè el seu mestre a l’escola va convèncer sa mare de que el seu fill estava molt capacitat. Després estudia medicina i es doctora el 1739. Exerceix un temps a Cambridge, on dona durant deu anys un curs sobre Matèria Mèdica, fins que es trasllada a Londres, on aprova l’examen per ser membre del Royal College of Physicians (RCPI) el 1746, que és imprescindible per poder exercir.

Tenia un gran sentit de l’observació i prenia notes de tots els casos que visitava, en una agenda de butxaca, que cada vespre passava a net. Li semblava que aquell mètode seria útil per a l’ensenyament, per això proposa al RCP d’Anglaterra que els seus membres difonguin periòdicament els casos més interessants en una publicació, les Medical Transactions of the Royal College of Physicians (Fig.3).

Entre els casos publicats, hi ha una descripció magistral de l’angor pectoris (Fig.4). El mèrit de diagnosticar aquests casos és que els diagnòstics es basen en la semiologia, ja que no es disposava de mètodes d’exploració, ni termòmetre, ni fonendoscopi, ni anàlisis… Aquí es posava a prova l’habilitat dels clínics en recollir la clínica dels malalts.

També s’interessa Heberden per la salut pública. És conegut que recomana a Benjamin Franklin, quan torna als Estats Units, que només begui aigua prèviament bullida i que faci propaganda de que es vacunin contra la verola a la població de les colònies. Ha publicat un llibre que té molta sortida “History and cure of diseases” (Fig.5).

Es retira de la pràctica mèdica als 72 anys, però segueix veient malalts d’una manera ocasional durant uns anys més, fins que mor als 91 anys.