La pediatria es converteix en una especialitat mèdica independent de la medicina interna a finals del segle XIX, especialment gràcies al mestratge de Theodor Escherich (Fig.1), que va ser catedràtic a la universitat de Graz primer i de Viena després. La seva càtedra es va convertir en centre per la formació en pediatria dels metges interessats per les malalties dels nens.

Moro havia nascut a Ljubljana , actual capital d’Eslovènia, que formava part de l’imperi austro-hongarès. Estudia la carrera de medicina a Graz, on queda enlluernat pels coneixements i la capacitat docent de Theodor Escherich, el pediatra més respectat d’Europa, que es converteix en el seu mestre i mentor. Escherich li obre el laboratori de fisiologia digestiva, on Moro descobreix l’any 1900 el Lactobacilus acidophilus.

Es gradua el 1899, i el 1906 rep la vènia docent pel treball que ha fet sobre flora intestinal en circumstàncies fisiològiques i patològiques (Fig.2). Dos anys més tard ja és un pediatre amb prestigi internacional. Ha assistit al Congrés Internacional celebrat als Estats Units d’Amèrica, representant els pediatres europeus. El 1908 ha desenvolupat un test percutani per a la prova de la tuberculina, que estalvia la intra-dermoreacció per a la detecció de la malaltia tuberculosa que s’ha estat utilitzant fins els anys seixanta del segle XX.

El 1911, és elegit cap del servei de Pediatria de l’hospital de Heidelberg, des d’on farà difusió de la sopa de pastanaga com a tractament de les infeccions intestinals del lactant (Fig.3), que era la causa principal de l’elevada mortalitat neonatal a principis del segle XX. La sopa de pastanaga redueix significativament la mortalitat que era del 25 %, en reduir l’adhesivitat dels bacteris a la mucosa intestinal.

El 1918, descriu el reflex que porta el seu nom (Fig.4) que també es coneix com reflex del sobresalt o reflex de l’abraçada, que és una reacció fisiològica dels nens en el primer trimestre de vida consistent en obrir els braços quan reben un estímul sonor intens. Quan no apareix aquest reflex es pot fer el diagnòstic d’una patologia cerebral important.

És catedràtic de pediatria a la universitat de Heidelberg on té un prestigi extraordinari i crea una escola (Fig.5).

El 1919, és nomenat professor de pediatria a Heidelberg (Fig.6), càrrec que exercirà fins el 1933 quan observa el creixement del moviment nazi a Alemanya. Moro està casat amb una dona jueva i decideix anar abandonant les seves activitats en el sector públic, universitat i hospital, mantenint la seva activitat privada en una clínica que ha obert. L’any 1936, es jubila.

Referències

Weirich A, Hoffmann GF. “Ernst Moro (1874-1951): una gran carrera pediátrica comenzó con el auge de la investigación pediátrica universitaria, pero se redujo a la sombra de las leyes nazis”. Revista europea de pediatria, 2005; 164 (10): 599-606.