Henry Jacob Bigelow va ser el cirurgià amb més autoritat i influència de la costa est dels Estats Units. Pertanyia a una de les famílies fundadores de l’estat de Massachusetts i va ser catedràtic de cirurgia de la universitat de Harvard i cap del departament de cirurgia del Massachusetts General Hospital (Fig.1). Bigelow va tenir un protagonisme important en la introducció de l’anestèsia.

El seu pare era professor de medicina de l’escola mèdica de Harvard, i el fill Henry Jacob va ingressar a Harvard amb només 15 anys. Es gradua de medicina el 1841, després d’haver assistit l’últim any de carrera a les classes que donava el gran clínic nord-americà Oliver Wendell Holmes al Darmouth College. Abans de graduar-se, va fer una estada a Paris i Londres, on va fer d’assistent de sir James Paget (Fig.2).

Quan torna a Boston, obre una consulta privada i entra al Massachusetts General Hospital com ajudant del cap de cirurgia John Collins Warren, director del servei de cirurgia de l’hospital el 1846.

Un matí, Bigelow llegeix al Boston Daily Journal un escrit del periodista Albert G. Tenney comentant que un dentista de la ciutat, William T. Morton, havia extirpat un queixal sense dolor utilitzant un gas que causava insensibilitat (Fig.3).

Bigelow pensava que el progrés de la cirurgia passava per poder evitar el dolor al pacient. Li va interessar l’article i es va presentar a la consulta del dentista per parlar amb ell i oferir-li provar el seu mètode en un malalt que operaria el seu patró, el professor Warren. Morton accepta i l’endemà anestesia amb èter al sr. Abbott, operat pel Dr. Warren d’una tumoració cervical, el dia 16 d’octubre de 1846 (Fig.4).

Bigelow va adonar-se que aquell moment era transcendental i va organitzar amb Morton tres operacions més amb anestèsia en el nou quiròfan del Bufinch Building, que remodelat el 1887 portarà el nom de Henry J. Bigelow.

A les poques setmanes de la primera intervenció amb èter, Bigelow publica al Boston Medical and Surgical journal un article (Insensibility during surgical operation produced by inhalation) (Fig.5). Bigelow descriu com Morton administra l’èter a uns malalts que no notaran cap dolor quan els operin. La informació continguda en aquest article circula per tot el món, iniciant-se una revolució en el camp de la cirurgia.

Quan la revista New England Journal Of Medicine va proposar als seus lectors que diguessin quin era l’article més important que hagués publicat la revista en els seus 200 anys de vida, va sortir guanyador l’article de Bigelow de 1846 sobre la primera anestèsia de Morton.

Uns anys més tard (1876), publica l’assaig “Història del descobriment de l’anestèsia moderna”, en el llibre “A century of American Medicine“. Bigelow no fou el descobridor de l’anestèsia, però sí el que més va fer per propiciar el seu ús en tots els quiròfans del món (Fig.6).

Bigelow fou també un excel·lent cirurgià, sempre en el Massachusetts General Hospital, on arribà a catedràtic i cap del departament de cirurgia. Aporta novetats en el camp de la ortopèdia, i en el de l’Urologia, i desenvolupa noves tècniques quirúrgiques.

Tot i ser considerat el cirurgià més famós d’Amèrica el segle XIX, Bigelow va ser crític amb la cirurgia antisèptica de Lister, però va rectificar la seva opinió quan va escoltar la presentació que va fer Lister en el Congrés Mèdic Internacional de 1876 que es va celebrar a Filadèlfia, coincidint amb l’exposició que commemorava el centenari de la Declaració d’Independència dels Estats Units. Des d’aquells dies, Bigelow es va convertir en un entusiasta del mètode de Lister i el va imposar en tots els quiròfans del Massachusetts General Hospital (veure aquesta entrada del blog del 13/08/21) .

Després d’un any de professor emèrit (Fig.6), Henry Bigelow mor després d’un accident a la seva casa de camp de Newton.