El Dr. Bloodgood no fou un geni de la cirurgia, com ho foren altres cirurgians del Johns Hopkins Hospital, com William Halsted (veure aquesta entrada del blog del 23/09/21) o Harvey Cushing (veure aquesta entrada del blog del 08/06/21), però fou un excel·lent cirurgià, investigador i docent, un treballador infatigable i feu aportacions personals que tingueren gran impacte (Fig.1).

Neix a Milwaukee, el 1867, i obté el títol de metge, el 1891, per la universitat de Pennsilvània, on coneix el famós William Osler.

La seva primera feina és la de resident de cirurgia al Johns Hopkins Hospital, on és l’assistent del cap del departament de cirurgia William Halsted (Fig.2). El 1992, quan està fent el primer any de residència, Halsted l’envia a passar sis mesos a Europa per conèixer els millors centres quirúrgics. Visita Kocher a Zurich, Billroth a Viena i Bassini a Pàdua (veure aquesta entrada del 05/07/21).

A la tornada d’aquest viatge, s’interessa molt per l’anatomia patològica quirúrgica, i Halsted li encarrega que organitzi una unitat de patologia quirúrgica al servei de Cirurgia, orientat especialment a les biòpsies peroperatòries, ocupació que Bloodgood conservarà durant tota la seva vida laboral (Fig.3).

Quan acaba la residència, és substituït en el càrrec de cap de residents per Harvey Cushing i ell és designat metge associat del departament de cirurgia.

Una de les contribucions importants de Bloodgood fou la de ser el motor de l’ús de guants quirúrgics en el seu hospital. Els guants els va fer fabricar Halsted per la seva instrumentista de quiròfan, Caroline Hampton, que més tard va ser l’esposa de Halsted, per evitar que empitjorés una dermatitis a les mans causada pel sabó utilitzat per rentar-se les mans. Halsted no es va posar guants, però Bloodgood sí, el primer, i va demostrar que amb aquesta mesura es reduïa molt la taxa d’infeccions de les ferides operatòries en una sèrie llarga de pacients operats d’hèrnia. Amb aquesta prova va convèncer tots els cirurgians a operar amb guants.

La segona contribució de Bloodgood fou la incorporació en la seva rutina assistencial del registre del seguiment de tots els malalts operats. Va establir un sistema per tenir informació periòdica durant molt temps, i registrar-la, de tot el que li passava als malalts operats, el que li permetia conèixer la resposta a llarg termini dels tractaments quirúrgics en els malalts operats per tumors (Fig.4).

Bloodgood és un cirurgià del tipus de Halsted: sistemàtic, lent, minuciós, especialment en les intervencions de re-secció de tumors. Es deia d’ell que operava i visitava als malalts de dia i preparava les classes i estudiava a la nit. Era molt apreciat pels estudiants perquè els hi dedicava temps i atenció (Fig.5). Va publicar un gran nombre d’articles i va donar un gran nombre de conferències.

Especialment interessat pels tumors ossis, va explorar la possible utilitat de la radioteràpia i de l’aplicació de radi en el tractament d’aquestes lesions.

El seu interès per l’anatomia patològica li va permetre determinar que la denominació de sarcoma de cèl·lules gegants no era correcta perquè la lesió no era tumoral, sinó de caràcter reactiu a alguna causa irritant. Aquest precisió va fer que no es fessin tantes amputacions als malalts amb aquesta lesió, com es feia fins aleshores.

Morí el 1935 d’un infart agut de miocardi.

Referències

L M Marmon et al. The life of Joseph Colt Bloodgood, M.D., public surgeon. Surg Gynecol Obstet. 1993; 177(2):193-200.

Thomas M. Wheeler. Origin and development of american surgical pathology. Trans Am Clin Climatol Assoc. 2020; 131: 326–334.