La medicina d’empresa i la medicina del treball tenen molts punts de contacte. La medicina d’empresa posa l’accent en conservar la salut del treballador i s’esforça en recuperar-la si l’ha perduda, mentre que la medicina del treball s’interessa més aviat per les malalties generades pel propi treball i la manera d’evitar-les.

Francesc de Paula Arró i Triay (1819 – 1906) (Fig.1) fou un metge d’empresa abans que es creés aquesta modalitat de medicina laboral. Havia nascut l’any 1819 a Sant Andreu del Palomar, antic municipi independent, annexionat a Barcelona el 1897.

En la seva adolescència segueix estudis d’humanitats al col·legi Carreras, fundat pel pedagog Carles de Carreras a Sant Gervasi de Cassoles, que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina. Segueix més tard estudis de ciències a l’escola de la Junta del Comerç. Comença medicina a la universitat de Barcelona, on es gradua el 1842 i obté el doctorat el 1844.

El 1854, se li encarrega la direcció dels serveis sanitaris de la Companyia Ferrocarril Barcelona – Mataró. El 1875, aquesta companyia augmenta el seu capital, adquirint la Companyia Tarragona a Martorell i Barcelona, i finalment es fusiona amb la companyia Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras. El Dr. Arró és nomenat cap dels serveis sanitaris de la nova empresa.

La primera línia de ferrocarril de l’estat espanyol es va construir a Cuba abans de la independència. La seva inauguració va quedar en la memòria del jove mataroní Miquel Biada (Fig.2) que estava present el dia de la inauguració, perquè residia a Cuba per fer-hi fortuna, objectiu que va aconseguir amb el tràfic d’esclaus. Quan torna a Espanya, vol aconseguir un ferrocarril, igual que el que havia vist a Cuba, que unís Barcelona i Mataró El 1843, obté del govern espanyol la concessió per construir el ferrocarril i amb el finançament que aconsegueix pot inaugurar el nou tren el 18 d’octubre de 1848 (Figs. 3 i 4).

Arró dirigeix un servei de 17 metges, que són els metges de les localitats en les que el tren de la companyia de ferrocarril hi té parada. S’ocupen de la sinistralitat, malalties comunes i malalties relacionades amb el viatge. que hi pugui haver entre el passatgers, els empleats de la companyia i els que passen a la vora del tren i pateixen un accident o busquen el suïcidi.

El 1885, rep l’encàrrec de la direcció de la companyia de ferrocarril de redactar un opuscle sobre la prevenció del còlera en els empleats de la companyia, ja que l’empresa està preocupada amb aquesta malaltia des de l’epidèmia que va patir Barcelona el 1884.

Arró té una intensa activitat com a escriptor mèdic. És el director de la revista “La abeja médica española” (Fig.6) de 1845 a 1852 i de la “Revista de Ciencias médicas de Barcelona”.

Escriu una Topografia mèdica de Barcelona, premiada amb la medalla d’or per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona l’any 1854. També publica la Topografia Mèdica de Caldes de Malavella, que és premiada amb un accèssit amb medalla de plata, el 1877.

Arró mor als 87 anys, el 1906 (Fig.6).