Carl Flügge (Fig.1) ha tingut un paper fonamental en la història de les malalties infeccioses perquè va descobrir que els gèrmens que infecten els éssers humans per via respiratòria, com la tuberculosi, la grip o la COVID-19, ho fan a través de les gotes de saliva, que duen el seu nom.

Les gotes de Flügge son gotes de saliva que projectem en forma d’aerosols davant nostre quan parlem, tossim o esternudem. En aquestes gotetes poden viatjar micro-organismes que poden transmetre’s als que estiguin davant, en el cas de que estigui infectat de manera simptomàtica o asimptomàtica.
Com que les gotetes de Flügge poden estar en suspensió en l’aire durant un temps fins de 30 minuts, poden facilitar la contaminació de persones que estan en la proximitat d’una persona infectada. Aquesta és la justificació de l’ús de la mascareta i de no apropar-se a les persones que tenen una infecció respiratòria.
L’ús de la mascareta en els quiròfans, que és obligatòria des de principis del segle XX, es basa en la troballa del que les infeccions de les ferides operatòries estaven causades pel mateix tipus de gèrmens que colonitzaven la boca del cirurgià i ajudants (veure aquesta entrada del blog del 27/07/21).

Les mascaretes foren utilitzades per primera vegada pel cirurgià polonès Jan Mikulicz-Radecki (Fig.2) i pel francès Paul Berger, a finals del segle XIX i aviat foren d’ús habitual en els quiròfans (Fig.3).

Carl Flügge neix a Hannover i estudia medicina a l’estil alemany, un o dos semestres a la mateixa universitat i després canvia. Flügge va estar a Gotinga, Bonn, Leipzig, i Munich. Des de 1881 és professor d’Higiene a la universitat de Gotinga primer (Fig.4) i de Breslau després, per passar finalment a Berlin.

Company i amic de Robert Koch, edita amb ell la revista d’Higiene i Microbiologia “Zeitschrift für Hygiene und Infektoonskrank”.
Fou un defensor de que la Higiene sigui considerada una disciplina mèdica independent. El 1897, va demostrar que fins i tot parlant baixet es nebulitzen en l’aire partícules de saliva, potencialment contagioses (Fig.5).
