El maltractament infantil ha succeït en totes les cultures i en totes les èpoques. No fa ni cinquanta anys que la societat occidental considera que és un problema que s’ha de resoldre i es comencen a establir les primeres iniciatives orientades a la protecció de la infància.

Un catedràtic de medicina legal francès, Auguste Tardieu, és el primer que descriu la síndrome del nen apallissat (Étude médico-legale sur les sévices et mauvais traitement exercés sur des enfants., Annales d’hygiène publique et de médecine légale, Paris, 1860, 13: 361-398.) però la societat no es mou ni per denunciar aquesta lacra, ni per trobar mesures de protecció dels nens.

No serà fins 1959 que Henry Kempe (Fig.1) introdueix el terme de “Battered child syndrome” (síndrome del nen apallissat) i és el 1962 quan es publica per primer cop la descripció completa del quadre, des del punt de vista pediàtric, radiològic, psiquiàtric i legal (Kempe CH et al., JAMA, 1862; 181: 105 – 112).

Des de llavors s’han publicat milers d’articles que han facilitat pautes clares de diagnòstic i ha augmentat el contingut de la síndrome amb la inclusió dels abusos sexuals, l’abandonament, el tracte negligent i l’explotació comercial.

Malgrat el progrés en el camp del diagnòstic, la majoria de nens amb aquesta síndrome no son diagnosticats, la qual cosa impedeix aplicar accions correctores i mesures sancionadores als culpables, habitualment els pares.

Aquest és un tema d’una complexitat notable i volia dedicar aquesta entrada als dos metges que més han fet perquè es conegui el maltractament infantil i se’l consideri una lacra social, contra la que s’ha de lluitar amb totes les forces, a traves de l’educació i amb mesures policials i legislatives i judicials.

Henry Kempe liderava el grup del Denver Medical Center que va fer la primera descripció completa de la síndrome del nen maltractat a la conferència anual de l’Acadèmia americana de Pediatria l’any 1961.

Kempe (1922 – 1984) va ser clau en la clarificació del diagnòstic del maltractament infantil. Nascut a Breslau, Alemanya, de família jueva, emigra de nen als Estats Units amb la família. Especialista en pediatria ha dedicat la seva vida a la protecció a la infància.

Amb la seva esposa ha fundat el Centre Kempe dedicat a la prevenció i tractament dels abusos infantils i a la negligència.

Alguns anys abans, dos radiòlegs, John Caffey, el 1946, i Frederic Silverman, el 1953, havien fet públiques les seves observacions d’hematoma subdural i alteracions radiològiques en els ossos llargs en nens, atribuïdes a traumatismes inadvertits, molt probablement maltractaments.

John Caffey (1895 – 1978) era un metge graduat per la universitat de Michigan el 1919 que, acabada la primera guerra mundial, fa l’internat al Barnes Hospital a St.Louis, Missouri. Li encarreguen que s’ocupi del departament de radiologia, que era una especialitat que estava en els seus inicis. Amb els anys es converteix, gràcies al seu llibre publicat el 1945 “Pediatric X-rays diagnosis”, en la màxima autoritat del país en radiologia infantil. El llibre s’ha anat editant 13 vegades i ha experimentat un lleu canvi de nom. Ara es diu “Pediatric diagnostic imaging” (Fig.3).

Caldrà que passin uns anys perquè altres autors estableixin d’una manera més contundent l’existència de la nova síndrome del nen apallissat. Fred Silverman (1914 – 2006) (Fig.4) alerta a la comunitat mèdica que la radiologia pot identificar un maltractament infantil amb el seu article “The roentgen manifestations of unrecognized skeletal trauma of infants” publicat a l’American Journal of Radiology el 1953. L’any 1962, publica amb el pediatra Henry Kempe el treball seminal “The battered child syndrome”.

Silverman, metge des de 1939, ha d’interrompre el seu internat en pediatria al Johns Hopkins Hospital per anar amb el cos mèdic de l’Armada al Pacífic. Quan torna, el 1945, als Estats Units, coneix John Caffey que l’inspira per convertir-se en radìòleg. El 1947, és nomenat cap del departament de Radiologia del Children Hospital de Cincinnati on hi estarà 28 anys. Ha format generacions de radiòlegs pediàtrics i també de pediatres que han passat pel seu departament, entre ells el Dr. Javier Lucaya, que va ser radiòleg pediàtric de l’Hospital de la Vall d’Hebron fins la seva jubilació.

Referències

Tardieu’s syndrome. whonamedit? (en anglès). Consultat el 10 d’octubre de 2021

John Caffey: The parent-infant traumatic stress syndrome: (Caffey-Kempe syndrome), (battered baby syndrome). Am J Roentgen,, 1972, 114: 218-229.

Richard A Brand. John Caffey (1895-1978). Clin Orthop Relat Res., 2011; 469: 753-754.