Josep Salvany és un metge català poc conegut, que visqué al final del segle XVIII i principi del XIX. Sots-director de l’Expedició Filantròpica de la vacuna, sota les ordres de Balmis, cap de l’expedició, morí a Cochabamba (Bolívia) set anys després de sortir del port d’A Corunya, el 30 d’octubre de 1803.

L’Expedició es va dividir en dos en arribar a Veneçuela. Salvany es dirigeix a estendre la vacunació de la verola per Amèrica del sud (Fig.1), mentre Balmis anirà primer a Mèxic i després a Filipines.

Raons diverses expliquen que Salvany sigui poc conegut. En primer lloc, no torna a Espanya perquè mor en el viatge. En conseqüència, els mèrits de l’Expedició s’assignaran a qui la va dirigir, Francesc Xavier Balmis. Es comença a parlar de Salvany quan el COMB li dedica l’any 2010 i organitza una exposició sobre el personatge. Més endavant, es posa el nom de Josep Salvany a l’edifici barceloní que alberga la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut, i el 2012, el COMB edita un llibre dels Drs. Escudé, Calbet i Fuentes amb el títol “Josep Salvany i Lleopart, una vida per la verola”.

Salvany ja va marxar malalt cap a Amèrica, segurament per una tuberculosi, però ho va ocultar per no quedar-se al marge de l’expedició. El rei Carles IV finançava l’Expedició perquè la verola feia estralls en la població indígena del continent americà i entre els colonitzadors, posant en perill l’explotació de les mines d’or i de plata.

La vacuna de la verola havia estat descoberta, el 1796, per Edward Jenner, utilitzant la limfa de les pústules que apareixien a les mans de les munyidores de vaques que estaven infectades per la vacuna, un tipus de verola de les vaques. La limfa de les vaques infectades protegia als humans en front de la verola.

L’expedició de Balmis transporta la vacuna en braços de nens, que estaven a la Casa de Expòsitos de Madrid i d’A Corunya, i que s’aniran vacunant de forma successiva a partir de la limfa de les pústules dels que acaben de ser vacunats.

Salvany (Fig.2) anirà de Caracas fins a Cartagena d’Índies, on comença la vacunació i on s’organitza una Junta de Vacunació, responsable d’anar estenent la vacunació pel territori pròxim a Cartagena, com s’anirà fent en totes les ciutats importants que es vagin travessant. De Cartagena ha d’anar a Santa Fe, l’actual Bogotà, pujant pel riu Magdalena, on tenen el primer contratemps: el vaixell en que navegaven s’enfonsa, Salvany queda ferit i perd un ull.

El viatge està ple de contratemps: fred, gana, inclemències meteorològiques, els Andes, i la incomprensió de la població en alguns indrets. Salvany necessita períodes cada cop més llargs per recuperar-se dels esforços físics, el que retarda avançar cap a nous territoris per vacunar.

Arribats a Lima, decideix deixar vacunes a persones a qui han habilitat per continuar amb la vacunació, mentre ell es desplaça a Chepen, 700 km al nord de Lima, per controlar un brot d’infecció. En tornar a Lima Salvany pateix una gran decepció perquè comprova que les persones en qui ha confiat, trafiquen amb la vacuna. Es posa en contacte amb el Dr. Hipólito Unanue (Fig.3), rector de la Universitat de Lima, per acordar que només els metges puguin vacunar a la població.

Ell es desplaça cap a Bolívia i envia al metge que l’acompanya, Manuel Grajales (veure aquesta entrada del blog 15/09/21) cap a Xile. La salut de Salvany està molt deteriorada. Ha tingut hemoptisi i, en arribar a Cochabamba, mor el 18 de desembre de 1810 a l’edat de 33 anys. Salvany és enterrat a l’església de San Francisco. Mor oblidat, però no hi ha dubte que va ser un home valent i bondadós, que es va responsabilitzar de la missió titànica de recórrer milers de quilòmetres a peu, vacunant poblats en zones inaccessibles, tot i ser conscient que la seva salut empitjorava i que se li acostava la mort . Un heroi, un màrtir del seu humanisme i de la seva vocació mèdica que tractava de salvar les vides que es cobrava la verola.

Grajales arriba a Xile i col·labora amb el frare Pedro Manuel Chaparro (veure aquesta entrada del blog 11/03/21) en vacunar als xilens. El frare ja estava procedint amb un mètode propi, que ell deia haver descobert. Grajales organitza la Junta de Vacunació de Santiago i Valparaiso. Exercirà un temps de metge a Santiago, i tornarà més tard a Espanya.

Referències

Parrilla Hermida M. Biografía del doctor José Salvany Lleopart. Asclepio. 1980, XXXII: 303-10

Balaguer Perigüell E, Ballester Añón R. En el nombre de los niños. La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna (1803-1806). Monografías de la Asociación Española de Pediatría 2 (AEP), 2003