Avui costa d’entendre que es permetés exercir la medicina sortint de la facultat sense haver rebut cap ensenyament pràctic. En el nostre país, es fa aquest ensenyament mitjançant el sistema MIR (metge intern i resident), als Estats Units a través de l’internship i dels fellowships, i a França per mitjà de l’internat i l’externat des hôpitaux.

El primer centre que va instituir un programa de residència quirúrgica va ser l’hospital Charité de Berlin, quan Bernhard Langenbeck va arribar a dirigir el Servei de Cirurgia (Fig.1). Els nous llicenciats de la Universitat de Berlin que volguessin fer cirurgia havien de passar un any vivint a l’hospital, assumint gradualment més funcions i responsabilitats. Kocher i Billroth, segurament els millors cirurgians del món de tots els temps, van fer la residència amb von Langenbeck. Quan Osler i Halsted (veure aquesta entrada del blog del 23/09/21) van fer el seu reconegut per Europa, acabada la carrera a la Johns Hopkins Medical School de Baltimore, van visitar el servei de von Langenbeck, i van quedar tan impressionats que van decidir implantar la residencia en acabar la carrera a la Johns Hopkins, quan arribessin a Amèrica.

Von Langenbeck havia nascut en un poblet de la regió de Schleswig – Holstein, vora del Mar del Nord (Fig.2). Estudià medicina a la universitat de Gotinga. La seva vocació potser va estar influïda pel seu oncle, que era metge i catedràtic d’anatomia i de cirurgia a la universitat de Gotinga.

Obté el títol de doctor, el 1835, amb la tesi “Estructura interna de la retina”. Segueix a Gotinga i, el 1838, és nomenat Privat dozent de fisiologia. Privat dozent seria l’equivalent a una habilitació per donar classes però sense càrrec ni salari.

Fa una estada a Londres on rep la influència de sir Astley Cooper (Fig.3). En tornar a Gotinga, és nomenat docent de fisiologia i anatomia patològica. Publica un treball molt ben documentat sobre la candidiasi esofàgica. El 1840, el fan catedràtic d’anatomia patològica de la mateixa universitat, però l’any següent dimiteix del càrrec perquè li han ofert ser catedràtic de cirurgia de la universitat de Kiel.

A Kiel, opera al Friedrich Hospital i té com alumnes a von Esmarch (veure aquesta entrada del blog de 16/12/21), que anys més endavant ocuparà la mateixa càtedra, i a Trendelenburg (veure aquesta entrada del blog de 14/09/21). El 1848, quan comença la guerra de Schleswig – Holstein contra Dinamarca per qüestions territorials, és nomenat metge del Generalstabsarzt, nom que rep el segon en el comandament de l’exèrcit alemany (Fig.4), i fa de cirurgià de l’hospital de guerra.

Aquest mateix any deixa Kiel perquè el criden a substituir el professor Dieffenbach com a director de l’Institut Clínic de Cirurgia i Oftalmologia de la Universitat de Berlin, a l’hospital Charité. Ja no abandonarà aquest càrrec fins que li arriba la jubilació. El 1864, és elevat a la noblesa pels seus mèrits en la guerra contra els danesos, fet pel qual rep l’autorització de dur la partícula “von” davant el seu cognom. Participa novament en la segona guerra germano – danesa, i més tard, en la guerra franco – prussiana, els anys 1866 i 1870. La seva experiència en tres guerres el converteix en un expert en cirurgia militar, i el fa convèncer que, en les ferides de bala, és millor ser conservador i evitar amputacions innecessàries.

No únicament aporta coneixements en el camp de la cirurgia militar, sinó també en el camp de la cirurgia plàstica.

És un home que crea escola, rep alumnes d’Alemanya i també d’altres molts països. Va ser mestre de tots els cirurgians destacats d’Alemanya de la segona meitat del segle XIX. S’esforça per estar actualitzat, viatjant sovint als diferents centres quirúrgics europeus. Va ser cofundador de la Societat Alemanya de Cirurgia i de la revista Archiv fur klinische chirurgie (Fig.5). Presidí la Societat Quirúrgica alemanya i la Societat Mèdica de Berlin.

Va ser un home humanitari, membre fundacional de la Creu Roja alemanya i president de la Convenció Internacional de Ginebra el 1884.

Referències

RM Goldwin. Bernhard von Langenbeck. His life and legacy. Plastic and reconstructive surgery, 1969; 44: 248 – 254.

A.Cesmebasi et al. A historical perspective: Bernhard von Langenbeck german surgeon (1810 – 1887). Clinical Anatomy, 2014: 27: 972 – 975.