El diagnòstic clínic de les malalties exantemàtiques de la infància, xarampió, escarlatina i rubèola no és fàcil amb la simple inspecció per molts metges, que necessiten més dades per estar segurs del diagnòstic.

Henry Koplik (1858 – 1927) (Fig.1) era un pediatre nord-americà jueu, de molt prestigi, que va descriure el que ara coneixem com taques de Koplik, característiques del xarampió.

Koplik, després de doctorar-se en medicina per la Universitat de Columbia, NY, el 1881, i de fer l’internat durant un any al Bellevue Hospital (Fig.2), fa una estada d’un any i mig en diversos hospitals europeus, a Praga, Berlin i Viena, els centres de més nivell de la medicina mundial de principis del segle XX. Finalment, torna als Estats Units molt interessat per les malalties infeccioses. Comença a treballar al Bellevue Hospital de Nova York, i és nomenat professor de pediatria del Bellevue Medical College, el 1889.

El Bellevue Hospital (Fig.3), situat en el centre de Nova York, és l’hospital públic més antic dels Estats Units, i el primer que va disposar d’una sala d’autòpsies (Fig.4).

Durant molts anys Koplik va estar buscant signes que l’ajudessin a fer el diagnòstic precoç del xarampió, una malaltia molt freqüent i sovint mortal. Va fer fitxes de tots els pacients que veia amb aquesta malaltia, registrant un gran nombre de símptomes i dades de l’exploració física, relacionant-les amb la fase de la malaltia. Finalment trobà la resposta l’any 1896, quan va constatar que 2 o 3 dies abans que aparegui l’exantema, els malalts tenien unes taquetes vermelles amb un puntet blanc a la mucosa bucal, al nivell de les galtes (Fig.5).

Koplik descriu les taques que duen el seu nom el 1896, en l’article The Diagnosis of the Invasion of Measles from a Study of the Buccal Mucous Membrane. Duren pocs dies i no donen lloc a cap nosa. S’han de buscar a la mucosa bucal a l’alçada de la galta. Aquestes lesions precedeixen sempre l’erupció cutània del xarampió. El seu interès diagnòstic és magnífic en casos de brots epidèmics, on les taques de Koplik permeten identificar nens i nenes infectats, encara asimptomàtics, i poder-los aïllar, el que contribuirà a la interrupció del brot epidèmic. Els malalts amb xarampió són particularment contagiosos abans que aparegui l’exantema.

El 1887, és metge assistent del Good Samaritan Dispensary, on els Departaments de Pediatria i d’Obstetrícia estan junts. Manté una connexió amb el Laboratori Delafield i el Laboratori Carnegie per poder seguir fent recerca en Bacteriologia. Adquireix un gran prestigi com a pediatra, que li proporciona un gran nombre de deixebles arreu dels EUA.

Va ser metge (“attending physician”) a diferents hospitals de Nova York, com el St. John’s Guild. També és metge pediatre consultor del Mount Sinai Hospital, el Hebrew Orphan Asylum, i l’Hospital for Deformities and Jewis. És un dels fundadors de la Societat Americana de Pediatria.

El 1889, introdueix una “Gota de llet” en el Good Samaritan, que és un centre de distribució de llet esterilitzada per a nens pobres, la primera que es crea als EUA. Va dedicar molta atenció a la prevenció de les infeccions hospitalàries i a la pasteurització de la llet.

El 1902, publica el “Diseases of Infancy and childhood” que es va anar reeditant fins 1998. Mor d’insuficiència cardíaca el 1927 a la ciutat de Nova York.

Referència

H. Koplik. The diagnosis of the invasion of measles from a study of the exanthema as it appears on the buccal mucous membrane. Archives of Pediatrics, New York, 1896; 13: 918-922.