La vida de Suzanne Noël impressiona perquè és un exemple de superació de les adversitats personals i alhora d’una generositat considerable. Va viure discretament quan era una cirurgiana de gran habilitat que feia una cirurgia complexa.

Suzanne Noël va néixer dient-se Gross. Es casa als 19 anys amb un dermatòleg de Paris, Henry Pertat, que fa pràctica privada i l’anima a estudiar. Fa el batxillerat i després es matricula a la Facultat de Medicina de Paris. En aquells anys necessitava la signatura del marit per poder estudiar a la universitat. El 1905, acaba la carrera i entra com assistent al servei de Dermatologia de l’hospital de la Pitié (Fig.1).

El 1912, passa l’examen de l’internat des hôpitaux de Paris i entra a l’Hôpital Val-de-Grâce al servei del Dr. Hippolyte Morestin, la màxima autoritat francesa, i segurament mundial, en cirurgia de reconstrucció facial (veure aquesta entrada del blog de 11/01/22). Estem en la Iª Guerra Mundial i els hospitals estan plens de “gueules cassés” (cares trencades), que son soldats francesos amb cares destruïdes per bales enemigues. Suzanne aprèn a operar aquests soldats, que tenien un aspecte aterrador. Aviat descobreix que opera bé (Fig.2).

El marit, que l’ha abandonada el 1913 per marxar amb una altra dona, s’havia allistat a l’exèrcit i és víctima d’una exposició a gas mostassa, que li causa una insuficiència respiratòria que serà la causa de la seva mort, el 1918. Suzanne ha de cuidar de la filla i de la mare, que s’han refugiat a Paris. Fa també cirurgia estètica menor, només de la cara, que li resulta força rendible (Fig.3).

El 1919, es torna a casar amb un col·lega més jove que ella, de nom André Noël. Suzanne agafa el cognom del marit. Tres anys després del matrimoni, la filla mor i el marit agafa una depressió intensa que fa que es llenci al Sena i mori ofegat.

El 1925, Suzanne llegeix la tesi doctoral i es dedica a cirurgia plàstica, pit, natges, abdomen. Ho fa com una activitat feminista, perquè ha descobert que moltes dones son acomiadades quan es fan grans i han perdut atractiu. Publica, el 1926, el llibre “La chirurgie esthétique” que li dona molt prestigi.

El seu feminisme la duu a liderar una campanya perquè les dones no paguin impostos fins que tinguin més drets, amb la incomprensió de familiars i amics.

Durant la ocupació nazi es dedica a fer rinoplàsties als jueus que fugen de la Gestapo, i també als membres de la resistència que volen, o necessiten, una transformació facial. Acabada la guerra, opera gratis les seqüeles que han deixat en el cos les estades als camps de concentració (Fig.4). Mor el 1954. El servei postal francès va editar un segell amb la seva efígie com a recompensa pels serveis prestats durant la guerra (Fig.5), una recompensa pobra si tenim en compte el que ella va fer.

Suzanne Noël utilitzava tècniques poc invasives, que podia repetir molts cops, perquè no deixaven invalidada a la malalta i podia fer vida normal. Va manifestar el seu feminisme duent en el barret una cinta que deia “Vull votar”, recordant que les dones eren ciutadans amb menys drets.

Referència

JM Amarante. Suzanne Noel (1879 – 1954), pionera en la práctica de la cirugia estética y en la defensa de los derechos de las mujeres. Cir. Plast. Iberoamer., 2021; 47(1): 1-4.