Segurament no deu haver-hi gaires metges amb una vida tan variada com la de Harvey Pirie, que va destacar en camps que no tenen res a veure amb la medicina, a més de descobrir un nou bacteri.

Als 24 anys, forma part de l’expedició escocesa que va a l’Antàrtida a fer exploracions sobre geologia, botànica, i zoologia (Fig.1). Més tard, fa de bacteriòleg a Sudàfrica, on descobreix la Listeria, que bateja amb el nom de Listerella hepatolitica en honor de Lister. Serà anys més tard que el bacteriòleg de l’escola de Koch, Seeliger, proposarà el nom de Listeria monocytogenes, que serà aprovat.

Pirie va ser tota la seva vida un gran aficionat als segells, sobre tot expert en segells de les regions polars i dels territoris pròxims, com les illes Malvines. No fou únicament un col·leccionista, sinó que es va interessar per aspectes més acadèmics i va publicar força sobre aquest tema.

Neix a Glasgow el 1878, fill de metge, i estudia medicina a Glasgow. El 1902, embarca en un antic vaixell balener, el Scotia (Fig.2) per fer investigacions a l’Antàrtida i a les illes pròximes. L’Expedició Nacional Escocesa estava comandada per William Speirs Bruce. Bruce havia abandonat la carrera de medicina per enrolar-se a l’Exploració Balenera Dundee a l’Antàrtida, el 1892, i després seguí navegant, convertint-se amb un oceanògraf de prestigi.

L’expedició amb el Scotia torna a Anglaterra el 1904, i Pirie acaba els seus estudis de postgrau a Edimburg. Fa la tesi doctoral sobre ”Les cèl·lules poligonals més petites de la matèria gris de la medul·la espinal”, que presenta el 1910.

Obre una consulta mèdica que manté fins el 1913, quan s’incorpora al Colonial Medical Services britànic, com a bacteriòleg, a Kenia. Dura poc a la feina perquè, al començar la Iª Guerra Mundial, s’allista a l’exèrcit fins al final de la guerra, quan és contractat per l’Institut Sud-africà d’Investigacions Mèdiques de Johannesburg, amb el càrrec de sots-director.

Roman en el càrrec des de 1926 fins que es jubila el 1941. En aquests anys, Pirie fa una valuosa labor en l’expansió i projecció d’aquesta institució. Investiga sobre tuberculosi en la població nativa i en la producció de vacunes. Molt implicat en la medicina sud-africana, fou el president de l’Associació Mèdica de Sud-àfrica des de 1939 fins 1946 (Fig.3).

Molt dedicat a la filatèlia, en la vessant de col·leccionista de segells de les zones antàrtiques i de les illes pròximes, i també com a expert en la matèria, com proven les seves valorades publicacions (Stamp collection. S Afr Med J., 1940; 14: 149 – 151). Es va mantenir durant 36 anys amb el càrrec d’editor del South African Philatelist.

Va fer el descobriment de la Listerella hepatolitica en cèl·lules hepàtiques d’un petit rosegador, el jerbu (Fig.4), en el que estudiava els monòcits.

Pirie va ser coautor del llibre que relata el viatge del Scotia (Fig.5). Com a manifestació de respecte i alhora d’homenatge a aquest metge aventurer, s’ha posat el nom de Pirie a una península de l’Antàrtida i a un peix, el Cynomacrurus piriei.

Referències

RE Bernstein. Historical vignette: Harvey Pirie (1878 – 1965) and the Falklands. SA Med J., 1983; 63: 169 – 170.

W. Ledermann D., En memòria de Lister. Rev Chil. Infect., 2008; 25 (5); 151.156.