Avui m’he permès fer una excepció. Jo no he escrit aquesta entrada del blog, i he cedit per un dia la paraula a una persona molt estimada per mi, el Dr. Pere Miret i Cuadras, jubilat ja fa anys de la direcció del Centre antituberculós de Terrassa, una de les persones que més sap de la història de la tuberculosi del nostre país, si no el que més. M’ha escrit una carta comentant aquesta entrada del blog, del dia 24 de desembre de 2021 i la reprodueixo aquí, perquè els lectors del blog no es perdin la informació històrica que aporta. Jo m’he limitat a afegir-hi la iconografia.

Benvolgut Miquel Bruguera,

En el bloc de curiositats de la història de la medicina, esmentes les paraules “tisi” i “fímia”, i el significat que poden tenir avui com a sinònims o no de tuberculosi. Potser hi podríem afegir una altra paraula que és “escrofulosi”.

Oblidant el temps d’Hipòcrates, Galè i Paracels, en el segle XIX i fins els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, quan la tuberculosi tenia a Catalunya una mortalitat més alta que totes les altres malalties infeccioses juntes, la paraula tisi era sinònima de tuberculosi i emprada de preferència pel poble que acostumava a anomenar quasi sempre “tísics” als que patien la malaltia.

Si consultem les publicacions de finals del segle XVIII, segle XIX i primera mitat del segle XX, veiem com el mot “tisi” és el més usat en els primers temps i, a mesura que passen els anys, es va substituint pel de tuberculosi.

En el segle XIX, la medicina francesa, amb l’aparició d’un seguit de científics i de metges preclars i de les publicacions de les seves descobertes, va influir en gran manera en el pensament mèdic i en els coneixements i el saber dels metges catalans i espanyols. Veiem com i quan usaven aquests termes.

L’any 1810, Gaspard Laurent Bayle (Fig.1) publica “Recherches sur la phthisie pulmonaire” que divideix en: phthisie tuberculeuse, granuleuse, melaneuse, ulcereuse, calculeuse et cancereuse. (Cap. III i IV). Parla tothora de phthisie.

El 1825, Pierre Louis en el seu llibre “Recherches sur la phthisie” parla sempre de tisi.

El 1837, Laennec (Fig. 2) en el seu tractat “Traité de l’auscultation médiate” descriu els tubercles, però parla de tisi i no de tuberculosi, quan es refereix a la malaltia.

L’any 1868, en el llibre “Étude sur la tuberculose”, J. A. Villemin, que va demostrar la transmissió de la tuberculosi per mitjà dels esputs del malalt tuberculós, ja usa preferentment la paraula tuberculosi, en conèixer la formació precoç de tubercles en el pulmó, encara que titula el capítol setè “Hérédité dans la production de la phthisie” (Fig.3).

L’any 1882, Antoine Portal (Fig.4) titula el seu llibre “Observations sur la nature et traitement de la phthisie pulmonaire”.

El 1890, Grancher en el seu tractat “Maladies de l’appareil respiratoire” usa sempre la paraula tuberculosi llevat del títol del capítol vuitè: “Période de germination de la phthisie pulmonaire”. En aquest capítol, usa en alguna frase la paraula tisi, sinònim de tuberculosi.

Ja l’any 1930, Emili Sergent, en la seva monumental obra ”Tratado de Patologia Médica y de Terapéutica Aplicada”, en el volum XVII que dedica a tuberculosi, diu: “La especifidad histológica debe ser sustituida por la especificidad bacteriológica, por esta razón hemos de reemplazar la antigua denominación de tisis por la de tuberculosis que contiene las nociones más recientes de la Anatomía Patológica”.

El coneixement del tubercle va fer que els metges empressin, cada vegada més, el terme tuberculosi per anomenar la malaltia. Tisi i tísic continuà com el nom popular, poc respectuós.

Des d’aquest moment, la paraula “tisi” cau cada vegada més en la literatura científica. Léon Bernat, en el seu tractat de 1931, “Les debuts et les arrêts de la tuberculose pulmonaire” i els autors alemanys que en aquest moment comencen a alternar amb els francesos i acabaran per substituir-los com H. Alexander – Bauer en el seu tractat ”Tratado práctico de la tuberculosis pulmonar”, 1935. H. Dietlen en “La tuberculosis pulmonar” traduït per Zapatero, ja dedica un capítol a la “Evolución hacia la tisis” diferenciant els dos conceptes.

L’any 1937, Braeuning i Redeker, en el seu llibre “La tuberculosis pulmonar hematógena del adulto”, estudien en la primera part de l’obra “La evolución tísica ulterior de las formas hematógenas de intervalo” i dediquen la segona a “Evoluciones tísicas a partir de las series del infiltrado precoz i de los brotes evolutives tísicos tempranos”, fent servir el mot “tísic” per indicar la mala evolució de la tuberculosi.

Els tisiòlegs d’aquells anys, que vaig conèixer, els germans Reventós, el Dr. Seix, el Dr. Pursell, el Dr. Cornudella pare, el Dr. Civil, el Dr. Coll Colomer, el Dr. Ayuso, el Dr. Xalabarder, el Dr. March oncle… s’anomenaren tisiòlegs, però encara que no publicaren cap tractat de la malaltia en les seves històries i escrits, feien servir el nom de tuberculosi. Tots sabien que “tisi” pròpiament significa la fase final de la tuberculosi, quan el malalt consumit, amagrit, apàtic amb febre permanent ha arribat al final de la seva vida, encara que acceptaven que el mot “tisi” era el que habitualment emprava el poble com a sinònim de tuberculosi, però que ells no usaven degut al significat negatiu que comportava.

El Dr. Gerard Manresa (Fig.5), en el volum III de la “Patología y Clínica Médicas” del Dr. A. Pedro Pons, en l’apartat que tracta de la tuberculosi (pàg. 211 a 316) utilitza la paraula “tisi” amb més freqüència i en un sentit menys taxatiu o més matisat. Parla de tisi quan la malaltia té una evolució progressiva. Descriu la tisi primària com l’evolució d’un focus primari, cap a la cavitació, disseminació o broncopneumònia, quan l’habitual és la curació espontània, i tisi de l’adult a la tuberculosi que té una patologia progressiva.

En els tractats actuals, com el de Harrison, ha desaparegut la paraula tisi i quasi també la de tuberculosi.

“Escròfula” és la paraula que designa la tuberculosi dels ganglis del coll i submaxil·lar, que en moltes ocasions són l’única manifestació de la infecció tuberculosa ja que el complex primari s’ha calcificat, però en altres ocasions va acompanyat o seguit de tuberculosi d’altres òrgans. En algunes ocasions i en algun escrit, escròfula s’havia usat com a sinònim de tuberculosi.

El terme fímia és un invent per evitar el nom poc agradable de tisi o tuberculosi.