Miquel

Sophie Spitz, una de les primeres metgesses que dona nom a una lesió de la pell

Sophie Spitz (Oxford University Press)
Fig.1 Sophie Spitz (Oxford University Press)

El nevus de Spitz, descrit per Sophie Spitz (Fig.1), és una variant benigna del nevus melanocític que es coneix com a melanoma juvenil o nevus de cèl·lules fusiformes i epitelioides (Figs.2 i 3).

Nevus de Spitz. Lesió sobreelevada, cupuliforme, de vores regulars, eritematosa. A la dermoscòpia (dreta), es veu un patró vascular de vasos puntiformes.
Fig.2.Nevus de Spitz. Lesió sobreelevada, cupuliforme, de vores regulars, eritematosa.
A la dermoscòpia (dreta), es veu un patró vascular de vasos puntiformes.
Dos exemples de nevus de Spitz
Fig.3 Dos exemples de nevus de Spitz

És una lesió infreqüent que correspon a menys de l’1% de tots els nevus que es veuen en els nens. Solen veure’s en les dues primeres dècades de la vida, especialment a les galtes o a les cames. Habitualment s’extirpa per assegurar-se que no sigui un melanoma, tot i que el melanoma no és freqüent a aquestes edats.

Una característica histològica d’aquesta lesió és la presència de cossos de Kamino, que són glòbuls eosinòfils a la junció dermo-epidèrmica. L’examen dermoscòpic és útil en el diagnòstic.

La Dra. Spitz es va interessar per aquesta lesió quan va fer un estudi sobre els melanomes en la infància, que va publicar, l’any 1948, a l’American Journal of Pathology.

Spitz compara les lesions de 13 nens amb melanoma maligne amb les dels adults. Entre els nens, alguns moren del melanoma i altres sobreviuen a l’extirpació, sense recurrències ni metàstasis.

Sophie Spitz neix el 1910 a Nashville, Tennessee i estudia medicina a la Vanderbilt University School of Medicine. Es gradua el 1932, i completa la seva formació al New York Infirmary for women and children. (Fig.4)

Dra. Sophie Spitz
Fig.4 Dra. Sophie Spitz

El 1941, és contractada com a patòloga en el Memorial Hospital for cancer and allied diseases. Es casa amb Arthur Allen, patòleg com ella. Els dos s’allisten, l’any 1942, a l’exèrcit i són destinats a l’Institut de Patologia de les Forces Armades de Washington.

El 1945, Sophie torna al New York Infirmary for women and children i assisteix al Memorial Sloan Kettering, on fa el seu descobriment sobre els melanomes juvenils, quan tenia 36 anys (Fig.5).

D'esquerra a dreta. El director del Departament d'Anatomia Patològica, Dr. Then Chair, Frank Foote Jr. i Sophie Spitz.
Fig.5 D’esquerra a dreta. El director del Departament d’Anatomia Patològica, Dr. Then Chair, Frank Foote Jr. i Sophie Spitz.

És en el Memorial Sloan Kettering Center on fa el seu treball sobre melanomes i també contribueix en el llibre editat per l’Institut de Patologia de les Forces Armades sobre Patologia de les Malalties Tropicals, amb James E. Ash (Fig.6). La proposta d’anomenar “nevus de Spitz” la va fer el Comitè de Patòlegs del projecte Queensland melanoma, presidit pel Dr. Vincent J. McGovern, l’any 1967.

Portada del llibre del que fou coautora
Fig.6 Portada del llibre del que fou coautora.

El 1956, quan només té 56 anys, mor d’un càncer de còlon metastàsic (Fig.7), malaltia que havia matat el seu pare, a qui li van trobar un còlon ple de pòlips.

Obituari en el New York Times de la Dra. Spitz
Fig.7 Obituari en el New York Times de la Dra. Spitz

Va ser una gran defensora del test de Papanicolau i va fer campanya de premsa pel seu ús entre les dones, en un moment en que la comunitat científica no era partidària d’aquesta prova.

Referències

K. Spitz, M. Piliang, E. Mostow. Sophie Spitz: A woman ahead of her time. Inter.J.Women Derm., 2019; 5: 190 – 191.

PE. Shapiro. Who was Sophie Spitz?. Am.J.Dermatopath., 1992; 14(5): 442-446.

Deixa un comentari