Investigació mèdica en una mòmia. El cas d’Otzi, la mòmia trobada als Alps

L’any 1991, un matrimoni d’alpinistes alemanys va descobrir als Alps d’Otzal, a la frontera entre Àustria i Itàlia, la mòmia congelada d’un home assassinat feia més de 3.000 anys (Fig.1). Era un home amb una alçada estimada de 1,59m i un pes de 50 Kg, amb una fractura del crani. El cadàver s’ha conservat momificat pel fred extrem i perpetu de la zona on va morir.

Otzi a la taula de dissecció on es procedirà a la seva autòpsia
Fig.1 Otzi a la taula de dissecció on es procedirà a la seva autòpsia

El cos d’Otzi ha estat sotmès a una sèrie d’exàmens mèdics, anàlisis, biòpsies i exploracions radiològiques, microbiològiques i genètiques. A l’autòpsia li van trobar una litiasi vesicular i unes arteries rígides i endurides. A l’estòmac hi havia restes del que havia menjat i ous del paràsit que causa la malaltia de Lyme. L’examen de la boca va mostrar malaltia gingival i algunes càries.

Es va identificar la presència d’Helicobacter pylori, el genoma del qual va poder ser reconstruït, comprovant-se que era diferent al H. pylori que tenen els malalts europeus, i que s’assemblava al dels malalts orientals. Aquesta troballa suggeriria que els pobladors de l’àrea central europea, com Otzi, provenien de l’Àsia.

L’examen genètic també mostra que el seu haplotip és molt rar en l’Europa actual, reforçant la idea que els primers pobladors d’Europa van venir de l’est.

L’examen radiològic va demostrar una punta de fletxa que havia entrat per la regió axil·lar i s’havia allotjat al pulmó, però no hi havia la tija de la fletxa, per això hem de pensar que se la va arrencar ell mateix o li va treure un company. També es va observar que tenia una fractura cranial. Aquestes troballes van induir a sol·licitar que un expert en criminologia examinés el cadàver i les seves pertinences per investigar si es podia conèixer la causa de la mort, partint de la sospita que s’havia comès un assassinat. El criminòleg troba sang d’una segona persona a la capa que duia Otzi i d’una tercera persona en la fulla del punyal, com si hagués ferit a algú amb aquesta arma. Tot faria pensar que Otzi va ser atacat i ferit per una fletxa, que li va causar la mort per hemorràgia o per insuficiència respiratòria després d’un pneumotòrax. La fractura cranial podria també, per la seva banda, explicar la mort.

S’ha estimat que Otzi va morir al voltant de l’any 3.255 a.C. , el que el converteix en la mòmia més antiga d’Europa.

Alguns arqueòlegs del Museu d’Arqueologia del Tirol del Sud, on es conserva la mòmia, han imaginat que la mort d’aquest és deguda a una venjança, i que va ser perseguit i atacat per dues o més persones. Aquesta teoria és la base d’una pel·lícula, “Otzi, el hombre del hielo” (Fig.2), que va filmar, l’any 2017, el director Felix Randau amb l’actor Jurgen Vogel fent el paper d’Otzi.

Cartell publicitari de la pel·lícula Otzi
Fig.2 Cartell publicitari de la pel·lícula Otzi

Otzi duia una destral de coure (Fig.3) que troben a la proximitat del cadàver. L’estudi del coure del punyal mostra que no prové de la regió dels Alps, sinó que més aviat correspon a un metall obtingut del centre d’Itàlia, el que podria fer pensar que no era un resident habitual de les zones alpines, sinó que potser era un home que viatjava (Fig.4). Otzi vestia amb peces de cuir i pells d’animals, i duia unes sabates impermeables, per caminar per la neu (Fig.5). La sola era de pell d’ós, i la resta, pell de cérvol. L’interior estava format per escorça d’arbre i herbes seques.

Reproducció de la destral de coure trobada al costat del cos
Fig.3 Reproducció de la destral de coure trobada al costat del cos

Així s'imaginava el director del film com devia ser Otzi
Fig.4 Així s’imaginava el director del film com devia ser Otzi
Dibuix d'una de les sabates que duia Otzi
Fig.5 Dibuix d’una de les sabates que duia Otzi

Hi ha 3 comentaris

  1. La verdad, me ha encantado leer la historia de este hombre que vivió tres mil y pico años A.C. Gracias Miquel por hacernos pasar estos ratos espectaculares leyendo lo que publicas.

    M'agrada

Deixa una resposta a ISIDRO AYGUAVIVES Cancel·la la resposta