La cirurgia moderna comença a finals del segle XIX amb el control de la infecció post-quirúrgica gràcies a la cirurgia antisèptica promoguda per Lister (veure aquesta entrada del blog de 25/06/21), el control de l’hemorràgia i la introducció de l’anestèsia que permet evitar el dolor (veure aquesta entrada del blog de 18/11/21). Billroth és el protagonista del progrés inicial de la cirurgia (Fig.1), tant pel que fa a la supervivència dels malalts operats, com a l’ampliació del tipus de patologia que tenia una solució quirúrgica.

Billroth inventa noves tècniques operatòries, utilitza el mètode experimental per trobar el procediment més simple i segur, i forma cirurgians de tot el món que van a Viena a aprendre les novetats en tècnica quirúrgica. Va ser un home extraordinari: el millor cirurgià del seu temps, i també un músic excel·lent, pianista i violinista, crític musical durant set anys del principal diari de Zurich, el Neue Zúricher Zeitung i autor d’articles sobre música.

A Viena, on hi havia en aquells anys la millor escola de medicina del món, sorgeix una figura gegantina, Theodor Billroth, que provoca un canvi en la pràctica quirúrgica amb la introducció de noves tècniques quirúrgiques i les difon per tot el món a través de deixebles que s’han format amb ell a Viena. Billroth era alemany, nascut a la illa de Rügen, al nord d’Alemanya. Estudia medicina, primer a la universitat de Götingen i després a la de Berlin, on és deixeble del famós cirurgià van Langenbeck (veure aquesta entrada del blog del 17/01/22). Es gradua a Berlin el 1852 (Fig.2).

La seva primera feina és la d’assistent a la Clínica Oftalmològica d’Albrecht von Graefe, considerat el millor oftalmòleg europeu. Marxa al cap de poc temps a Viena on aprèn dermatologia amb von Hebra (veure aquesta entrada del blog de 10/08/21). Torna a Berlin on serà assistent de van Langenbeck, primerament, i després ho serà de Rudolf Virchow a la càtedra d’Anatomia Patològica (veure aquesta entrada del blog del 15/11/21) fins que, el 1860, accepta el càrrec de professor de cirurgia que li ofereix la universitat de Zurich, on adquireix un prestigi que supera els límits de la ciutat. Sembla que en l’oferiment de la càtedra de Zurich hi va intervenir von Langenbeck, que el va recomanar (Fig.3).

El 1863, publica la seva obra fonamental Patologia i teràpia quirúrgica, que tingué una gran difusió, amb 16 reedicions i amb traduccions a tots els idiomes d’Europa.

El 1867, fa el salt a la universitat de Viena, on és nomenat catedràtic de Patologia Quirúrgica i responsable del departament de cirurgia de l’Hospital General de Viena, on s’hi quedarà la resta de la seva vida. Arriba a Viena amb 38 anys i una gran expectació pel prestigi adquirit a Zurich.

La seva fama segueix creixent i en els següents deu anys es converteix en el cirurgià més valorat de tot el món. Billroth reorganitza la càtedra de cirurgia, on es fa l’estudi pràctic de casos i els alumnes s’exerciten per desenvolupar les habilitats quirúrgiques. Promou la creació, el 1882, d’una escola d’infermeres, on es posa l’accent en la seva formació en el camp de la higiene. Billroth creu que la infermeria té un paper fonamental en la recuperació post-operatòria dels pacients. Introdueix l’antisèpsia, publica els seus resultats, bons i dolents, permetent que es facin auditories del seu treball.

És un cirurgià que té l’hàbit de pensar en tots els detalls abans d’una intervenció, per minimitzar els riscos. La intervenció que li donà més renom és la gastrectomia subtotal amb anastomosi gastro-duodenal, que era la primera vegada que es feia, l’any 1881, i que ara es coneix com operació de Billroth I, que modificarà el 1884 amb una anastomosi gastro-jejunal (operació de Billroth II) (Fig.4).

La primera malalta operada amb l’operació de Billroth I tenia 43 anys i va consultar per vòmits post-prandials i pèrdua de pes. La operació va demostrar que tenia un tumor gàstric com una taronja, amb adenopaties satèl·lits. Al cap d’una hora i mitja, es va acabar la intervenció sense inconvenients. La malalta va sobreviure 4 mesos, abans de morir per metàstasis hepàtiques. Era la primera vegada que es feia amb èxit aquesta intervenció i causà una revolució en el camp de la cirurgia.

Al cap de pocs dies, escriu una carta a l’editor del Medizinische Woschencrift detallant com va anar la intervenció. Aquest text es va estendre arreu del món.

La guerra franco-prussiana del 1870 comporta un parèntesi en la seva carrera a Viena, que aprofita per estudiar les ferides, del que en treu un llibre sobre el trasllat i el tractament dels ferits.

Billroth és un innovador. És el primer que fa una esofagectomia el 1872, una laringectomia (1873), una colectomia subtotal, i que extirpa un càncer de recte amb anastomosi colo-rectal.

També és el precursor de la formació dels cirurgians. El govern austríac construeix un Institut per formar cirurgians, que puguin ocupar els departaments de cirurgia de l’imperi austro-hongarès. Halsted s’inspira en l’organització del servei de Billroth per crear el programa de cirurgia del Johns Hopkins, que serà el model en el que s’inspiraran les escoles americanes de medicina.

Billroth va formar un gran nombre de cirurgians (Fig.5), alguns dels quals es van convertir en els mestres de la cirurgia dels seus països, com Kocher a Suïssa (veure aquesta entrada del blog del 19/10/21), William Halsted als Estats Units (veure aquesta entrada del blog del 23/09/21), Jan Mikulicz a Polònia (veure aquesta entrada del 27/07/21), Bassini a Itàlia (veure aquesta entrada del 05/07/21), i el txec Czerny, entre altres.

Va conèixer el compositor Brahms a la dècada de 1860, quan el músic era una estrella en ascens de l’escena musical vienesa (Fig.6). Es van fer amics íntims i van compartir coneixements musicals. Brahms enviava amb freqüència a Billroth els seus manuscrits originals per obtenir la seva opinió abans de la publicació, i Billroth va participar com a músic als assajos de prova de moltes de les obres de cambra de Brahms abans de les seves primeres actuacions. Brahms va dedicar-li els seus dos primers quartets de corda, Opus 51.

Billroth era un bon menjador i un gran fumador, hàbits que segurament van ser causa de la seva malaltia pulmonar crònica que va acabar en un cor pulmonale que ocasionà la seva mort als 65 anys.

Referències

Osvaldo Llanos López. Theodor Billroth: pionero de la cirugía, intérprete, compositor y crítico musical. Revista Chilena de Cirugía, 2016; 68 (6): 474-477

Rutledge RH. In commemoration of Theodor Billroth on the 150th anniversary of his birth. Surgery. 1979;86:672-93.