Als països del centre d’Europa, Alemanya, Suïssa i Àustria, van haver-hi uns cirurgians excepcionals a finals del segle XIX i principis del segle XX. Alguns han estat comentats en aquest blog, com Langenbeck (veure aquesta entrada del blog de 17/01/22), Trendelemburg (14/09/21), Mikulicz (27/07/21), Kocher (19/10/21) i Esmarch (16/12/21). A part de la seva habilitat tècnica, van fer progressar la cirurgia amb la incorporació de nous procediments quirúrgics. Sauerbruch (Fig.1) és un cirurgià que ha de formar part d’aquesta llista, perquè va ser el primer en operar el tòrax evitant el col·lapse del pulmó quan, en obrir la caixa toràcica , desapareixia la pressió negativa en la que està el pulmó.

En uns anys on la tuberculosi pulmonar feia estralls, la possibilitat d’operar sobre el pulmó permetia salvar un nombre extraordinari de malalts. Ferdinand Sauerbruch neix a Barmen. El seu pare mor quan Ferdinand és petit. Estudia medicina a la universitat de Leipzig, on es gradua el 1901. Inicialment fa de metge rural, època en que veu malalts amb ferides al pulmó, observa que, quan entra aire a la cavitat toràcica, el pulmó es col·lapsa en desaparèixer la pressió negativa que manté el pulmó expandit.

El 1903, fa una estada a Breslau al servei del professor Mickulicz, qui li recomana que es dediqui investigar sobre fisiologia pulmonar i operar tòraxs d’animal de laboratori.

Opera animals introduïts en una cambra amb pressió negativa (Fig.2), i aviat passa a operar humans (Fig.3) amb èxit. Presenta els resultats en un congrés de Cirurgia de Berlin, on no l’aplaudeixen, perquè un cirurgià d’Hamburg opera amb hiperpressió de l’aire inspirat, a través de la mascareta d’anestèsia, mètode més senzill i simple que el de Sauerbruch, que ja havia assajat aquest sistema, sense que li hagués anat bé.

El 1905, ha de marxar de Breslau perquè mor Mikulicz i el seu successor arriba amb el seu propi equip. Va a Marburg, però no obté diners per seguir investigant sobre fisiologia pulmonar. Marxa a Estats Units on l’han convidat a donar xerrades sobre el seu mètode d’operar el pulmó.

El 1911, li ofereixen la plaça de cap de servei de cirurgia de Zurich, substituint Rudolph Krönlein, i la càtedra de cirurgia a la universitat (Fig.4). Torna a investigar sobre cirurgia toràcica, però quan s’inicia la Primera Guerra Mundial, Sauerbruch s’allista.

Els seus col·laboradors es queixen del seu caràcter, que és despòtic amb els subordinats. Malgrat aquesta manera de ser, Sauerbruch rep molts joves cirurgians estrangers per formar-se. Un cirurgià català que es forma amb Sauerbruch fou Pepe Soler-Roig (veure aquesta entrada del blog de 22/07/21).

El 1918, abandona Suïssa per instal·lar-se a Munich, on té un problema judicial. És acusat d’operar i amagar a casa seva a l’assassí d’un dirigent socialista que va sortir ferit de l’atemptat. Sauerbruch és detingut, jutjat i condemnat a mort, però la sentència no es compleix perquè és ajudat a escapar de la presó.

En aquests anys, ha abandonat la càmera de pressió negativa per operar, ja que ha corregit els problemes que tenia insuflant aire als pulmons dels operats amb molta pressió a través de la mascareta anestèsica.

El 1927, li ofereixen el càrrec de cap de servei de cirurgia de la universitat de Berlin a l’hospital Charité, on opera molts malalts. El 1933, s’afilia al partit nazi (Fig.5), tot i que ajuda a fugir al seu ajudant jueu, i a altres jueus.

Al final de la guerra, és desposseït del seu càrrec a l’hospital de Berlin i sotmès a un procés judicial, com molts altres nazis, del qual surt no culpable de cap delicte. Mor, el 1951, als 76 anys.

Referències

M. Dewey et al. Ernst Ferdinand Sauerbruch and his ambiguous role in the period of national socialism. Ann Surg., 2006; 244: 315-321.

SM Cherian et al. Ernst Ferdinand Sauerbruch: rise and fall of the pioneer of thoracic surgery. World J.Surg., 2001; 25: 1012-1020.