He conegut la història de la Dra. Utako Okamoto gràcies a la Dra. Maria Arilla, anestesiòloga de l’Hospital de la Esperança de Barcelona, i reconec que m’ha impressionat. He redactat aquesta entrada del blog, com a contribució al Dia Internacional de la Dona, en homenatge a totes les dones científiques que van haver de superar resistències perquè els hi reconeguessin els seus mèrits.

Utako Okamoto (1918 – 2016) va estudiar medicina a la Universitat Mèdica per Dones de Tokio, on es va graduar l’any 1941 (Fig.1). Amb el títol de metge, ingressa al Laboratori de la Universitat com a ajudant d’investigació, dedicant-se inicialment a l’estudi del cervell.

El 1945, passa al Laboratori de Fisiologia de la Universitat Keio a Shinanomachi, Tokio, on es dedicarà a investigar sobre la sang. Allí coneix el seu marit que treballa en el mateix laboratori (Fig.2).

Està interessada en trobar un remei per combatre les hemorràgies post-part, que tenen una elevada mortalitat, especialment en els països menys desenvolupats. S’estima que cada any moren al món 100.000 dones per hemorràgies uterines després del part.

Primer estudia l’àcid epsilon aminocaproic, que és un anti-fibrinolític. Després troba l’àcid tranexàmic, que és molt més potent que l’anterior, demostrant la seva intensa capacitat anti-fibrinolítica. Publica les seves troballes al Keio Journal of Medicine

Convençuda que aquest producte és un agent antihemorràgic molt útil, intenta que els seus col·legues obstetres el provin en les seves pacients que sagnin molt després del part, però no té cap èxit amb aquesta gestió.

La falta de cooperació dels obstetres japonesos pot estar relacionada amb el fet que la proposta la fa una dona. El Japó és encara un país amb una societat molt masclista, que valora poc les aportacions de les dones fora de l’àmbit domèstic en el que les tenen situades.

Una lamentable experiència de la Dra. Okamoto fou quan la van expulsar d’una reunió oberta, a ella i a una companya que volien assistir a una conferència, pel fet de ser dones.

En el mateix ordre de coses, la Dra. Okamoto va haver d’utilitzar el seu laboratori com a guarderia de la seva filla petita, ja que no tenia amb qui deixar-la. Per això se l’enduia al laboratori, on feia jornades maratonianes de més de 10 hores diàries (Fig.3).

L’any 1966, va a treballar a la Universitat de Kobe Gakuin, juntament amb el seu marit. Ella és nomenada catedràtica de la universitat, i anys més tard, presidenta de la mateixa (Fig.4). El 1980, funda el Comitè per Projectes sobre Trombosi i Hemostàsia amb el seu marit, però no aconsegueixen que s’usi l’àcid tranexàmic. El 1990, és jubilada de la universitat.

Quan ja tenia 92 anys, va rebre la visita del coordinador de l’estudi cooperatiu sobre l’àcid tranexàmic en el tractament de les hemorràgies post-part per informar-la i explicar-li el disseny. La Dra. Okamoto li manifestà la seva seguretat de que funcionaria (Fig.5). Era un estudi batejat amb el nom de WOMAN, que arrenca el 2010, que s’havia de fer en 21 països i reclutar 20.000 dones embarassades.

Els resultats de l’estudi es publiquen el 2017, quan Okamoto ja havia mort, i confirmen la predicció que havia fet la doctora de que aniria bé. Actualment aquest fàrmac és la indicació principal en les hemorràgies post-part i també en altres circumstàncies, com el sagnat operatori i les hemorràgies massives per traumatisme.