Roy Calne és un cirurgià anglès que ha dedicat tota la seva vida al trasplantament d’òrgans, especialment al de fetge (Fig.1). No va realitzar el primer trasplantament hepàtic, que va ser obra del nord-americà Thomas Starzl, però sí que va fer el primer trasplantament europeu de fetge. Aquest malalt va rebre una pauta d’immunosupressió d’azatioprina i prednisona, i no va durar més que dos mesos. El següent malalt trasplantat va sobreviure 5 anys.

La idea de dedicar-se al trasplantament li va venir quan estudiava medicina al Guy’s Hospital de Londres i va tenir un malalt adolescent, amb una glomerulonefritis aguda greu, que va morir. Encara no es feien trasplantaments de ronyó en aquell temps, però Calne va quedar molt marcat per aquesta mort.

Quan ja havia acabat la carrera i estava al Royal Free Hospital, va començar a investigar en immunosupressors, primer la 6 mercaptopurina, després l’azatioprina, i més tard la ciclosporina, que ell va introduir dins l’arsenal terapèutic.

Calne comença els estudis de medicina el 1947 al Guy’s Hospital i obté, acabada la carrera, un fellowship, per anar Harvard, a l’hospital Peter Bent Brigham, per estudiar immunosupressió en el trasplantament renal. Abans, però, està al servei mèdic de l’exèrcit durant dos anys. Torna al Regne Unit després de l’any a Harvard, el 1961. Passa els tres anys següents fent estades breus al St. Mary’s Hospital i al Royal Free Hospital. El 1964, guanya la càtedra de cirurgia a la Universitat de Cambridge i és nomenat cirurgià a l’Addenbrooke Hospital, on posa en marxa un programa de trasplantament renal (Fig.2).

Ha treballat molt en les pautes d’immunosupressió que s’han d’aplicar a aquests malalts, primerament 6 mercaptopurina i azatioprina, en el trasplantament renal, en el Royal Free Hospital en acabar la carrera, i més tard ciclosporina en els trasplantats de fetge

El 1968, fa el primer trasplantament hepàtic a Europa, i més tard en fa de pàncrees i budell. És el primer cirurgià que ha trasplantat, en el mateix pacient, cor, fetge i pulmons.

Ha rebut innumerables distincions al llarg de la seva carrera (Fig.3). El 1986, va ser nomenat cavaller (Sir) per la reina Isabel II, en premi pel seu treball en el camp del trasplantament. A l’hospital Addenbrooke van inaugurar la Unitat de Trasplantament Roy Calne, on també s’hi fa recerca.

A la unitat de trasplantament hi ha nombrosos quadres pintats per Roy Calne (Figs. 4 – 6), penjats a les parets, i també un petit museu sobre la història del trasplantament i la importància dels donants d’òrgans.

Calne pinta des de petit, perquè li agradava i per l’estímul del seu mestre a l’escola, que deia que ho feia bé, i ha fet exposicions en diverses parts del món.

Havia pintat com a hobby, fins que va trasplantar el fetge d’un pintor anglès conegut, John Bellany, que li va ensenyar tècnica. Van pintar plegats, mentre Bellany es recuperava de la intervenció, pintant-se l’un a l’altre.

Calne va decidir pintar els seus malalts i, sobre tot, pintar les seves intervencions. Algunes pintures són venudes, i els diners s’ingressen a la Fundació que duu el seu nom per impulsar la recerca en la cirurgia del trasplantament.

Quan el van jubilar als 65 anys, com és norma obligada al Regne Unit, va aconseguir que el nomenessin professor visitant de la Universitat Nacional de Singapur, que li permet mantenir-se actiu. Actualment està fent recerca sobre teràpia gènica en la diabetis.

Referències

l. Ohler. Courage and character, leaders and legends: an interview with sir Roy Calne, FRS. Progress in Transplantation, 2010; 20 (3). 201-202.

Trish Groves. Medicine and art. The art of surgery. Br. Med. J., 1989; 299: 1576-1577.

RY Calne. Organ transplantation: from laboratory to clinic. Br Med J., 1985; 291: 1751-1755.