Guy de Chauliac (1290 – 1368) (Fig.1) va fer una descripció del cirurgià fa més de 600 anys, que val la pena conèixer, perquè encara és vigent: “El cirurgià ha de ser audaç en les coses segures i prudent en les perilloses, ha d’evitar els tractaments i les pràctiques defectuoses, ha de ser amable amb els malalts, respectuós amb els companys, i cautelós en els pronòstics. Ha de ser modest i compassiu i no ha de ser cobdiciós de diners ni deshonest. La seva recompensa ha de ser proporcional a la feina que hagi fet, els recursos del pacient, el tipus de malaltia i la seva dignitat”.

Chauliac va ser un cirurgià llatinista. Va formar-se a la Universitat de Montpeller, que era la més important d’Europa el segle XIV. Es gradua i arriba al grau de Magister en medicina el 1325. De Montpeller viatja a Bolònia, per perfeccionar els seus coneixements en anatomia (Fig.2). El 1344, s’estableix a Lió, on exercirà la medicina com a canonge del monestir de Sant Lluc. Guy de Chauliac havia pres els hàbits religiosos abans de començar els estudis de medicina.

Torna a Avinyó perquè el papa Climent VI, que resideix a aquesta ciutat, el crida al seu costat per fer-li de metge (Fig.3). Avinyó estava patint, el 1348, un brot epidèmic de pesta negra. Guy de Chauliac, amb 58 anys, es dedica a cuidar la població malalta. Fa sagnies i obre els bubons que ha fet madurar amb cataplasmes (Fig.4). Pateix la malaltia però sobreviu. Mentre està malalt, escriu amb tot detall l’expressió clínica de la malaltia que està patint.

Guy de Chauliac té facilitat per escriure. La seva obra “Chirurgia magna” (1383) és un text clar, d’estil precís, en el que hi ha excel·lents descripcions de la pesta, de la intervenció de cataractes, i de la reducció de fractures, entre altres temes (Fig.5). Se’n fan 14 edicions el segle XV, i 38 el segle XVI, convertint-se en el llibre de medicina amb més difusió de l’Edat Mitjana i el Renaixement.

Guy de Chauliac operava hèrnies i també va fer de cirurgià militar. En el llibre, escriu la seva descripció del cirurgià, que hem transcrit al principi d’aquesta entrada, i també va descriure què ha de dur el cirurgià en el seu maletí d’urgències.

El llibre està ple de miniatures en color, molt atractives, que il·lustren amb claredat les explicacions del text (Fig.6).

Referències

Gifford RR. Guy de Chauliac (1300-1367). Invest Urol. 1975;12:420-1

Johnson PC. Guy de Chauliac and the Grand Surgery. Surg Gynecol Obstet. 1989; 169:172-176

Mellick SA. The Montpellier school and Guy de Chauliac. ANZ J. Surg. 1999; 69: 297–301

Watters D. Guy de Chauliac: pre-eminent surgeon of the Middle Ages. ANZ J Surg 2013; 83:730–734