El paper de la infermeria és determinant en el bon funcionament de l’hospital i la seva direcció constitueix una funció clau, per això la gerència i la direcció de l’hospital han de tenir l’habilitat de saber escollir la persona apropiada.

Amb l’elecció de l’Adela Simón, l’Hospital General d’Astúries i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona van tenir un gran encert, ja que la seva gestió com a cap d’infermeria va representar un factor de modernització considerable dels dos hospitals (Fig.1).

L’Adela va sentir aviat la vocació de ser infermera. Abans de fer els 18 anys, ingressa a l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, que va crear el professor Antoni Trias i Pujol a l’Hospital Clínic de Barcelona. El director de l’escola era el Dr. Baltasar Pijoan, que havia sigut el director de l’escola d’infermeria de la Mancomunitat de Catalunya que va crear Prat de la Riba (Fig.2). El funcionament de la escola seguia la inspiració de les escoles d’infermeres anglosaxones, patró inspirat en la obra de Florence Nightingale (veure aquesta entrada del blog).

A l’escola, rep el mestratge de Manolita Ricart (Fig.3), una de les infermeres pioneres de la professió d’infermeria a Espanya, que era la directora de pràctiques de l’escola de la Generalitat. S’havia format als Estats Units, on hi havia anat becada per l’Institut Rockefeller. Adela fa la carrera durant la guerra civil espanyola, i en acabar la guerra troba que el seu títol no té validesa, per això es veu obligada a cursar la carrera de practicant a la Facultat de Medicina de Barcelona.

Acabats els estudis, decideix fer una estada a l’Hospital de Saint Thomas, a l’escola fundada per Florence Nightingale, i després treballa a Anglaterra uns anys, fins que es cridada pel Dr. Carles Soler Durall, que era aleshores el gerent de l’Hospital General d’Astúries, per dirigir la divisió d’infermeria de l’hospital. Aquest hospital havia començat a emprendre un conjunt de mesures per canviar la situació en que estava, entre elles la formació de residents, que va inspirar el sistema MIR espanyol, i la concessió d’un important grau d’autonomia de gestió a la part mèdica i a la part d’infermeria. Aquest patró organitzatiu de l’hospital va ser copiat per altres hospitals espanyols com Sant Pau i el Clínic de Barcelona.

Adela Simón està a l’Hospital d’Astúries de 1958 a 1966. Aquest any es trasllada a Barcelona, on li han ofert el mateix càrrec a l’Hospital de Sant Pau, quan el Dr. Soler Durall és contractat per l’Hospital de Sant Pau. En aquest centre, Simón té el mateix èxit que havia tingut a l’Hospital General d’Astúries i crearà escola. La persona que rep el seu mestratge a Sant Pau, la sra. Pilar Masgrau, serà fitxada pel Dr. Miguel Ángel Asenjo, director tècnic de l’Hospital Clínic, a principis dels anys 70. A ella es deu la reorganització de la infermeria d’aquest hospital.

En esquema, la reforma de la infermeria es basa en definir el paper, la funció i la responsabilitat de la infermeria, auxiliars i resta de personal, així com reforçar el paper clau de les supervisores i la disponibilitat per escrit de tots els procediments. Durant el seu mandat, es redueix la taxa d’infeccions i d’episodis de trombo-embòlia pulmonar i es redueix la durada de l’estada hospitalària

Referències

A, Ramió, C. Torres, A. Guilera (coordinadores). Infermeres pioneres a Catalunya. Ediciones San Juan de Dios, Barcelona, 2018.