La malaltia de Crohn va ser descrita pel Dr. Burrill Bernard Crohn (Fig.1) com una enteritis regional abans que es conegués amb el seu epònim, en un article publicat a la revista Journal of Americam Medical Association (JAMA) l’any 1932. L’article el signaven tres metges del Mount Sinai Hospital de Nova York, Crohn i dos cirurgians del mateix hospital, els Drs. Ginzburg (Fig.2) i Oppenheimer (Fig.3). Crohn tenia 46 anys i era el cap de la secció de Gastroenterologia de l’hospital. Era un home respectuós, formal, i respectable, amb molt bona clientela. Havia fet la residència al Mount Sinai Hospital i després s’hi havia quedat.

Ginzburg i Oppenheimer tenien 32 i 30 anys respectivament, i eren metges assistents del director del servei de Cirurgia, el Dr. Albert Berg, un dels grans cirurgians americans del seu temps, dedicat especialment a la cirurgia digestiva. Havia efectuat amb èxit la primera gastrectomia, com a tractament de la úlcera gàstrica, realitzada als Estats Units.

Ginzburg i Oppenheimer havien recollit 12 casos de malalts operats per Berg d’una obstrucció intestinal a nivell de la unió ilio-cecal. En tots els casos hi havia un notable engruiximent de la paret intestinal, amb inflamació, granulomes i absència de gèrmens. Crohn havia vist dos casos amb la mateixa patologia i es va assabentar que el Dr. Berg havia operat 12 casos de la mateixa malaltia que els seus dos casos, quan va anar a parlar amb el patòleg de l’hospital, el Dr. Klemperer. Aquest li suggereix que vagi a veure el Dr. Berg per juntar els seus casos amb els d’ell.

Berg ja havia renunciat a participar en el treball, i va suggerir a Ginzburg que fes l’article amb Crohn. Això és el que decideix fer Ginzburg, entregant-li el manuscrit que havia escrit amb Oppenheimer.

El que fa Crohn és presentar els 14 casos, dos d’ell i dotze de Ginzburg, a la reunió anual de l’Associació Americana de Medicina, sense mencionar el nom del cirurgià ni dels ajudants que havien operat els malalts. Quan a l’hospital se sap que es va presentar la sèrie de 14 malalts amb enteritis, sense mencionar els cirurgians, es va promoure una reunió per discutir aquesta apropiació de la casuística per part de Crohn.

Berg presideix la reunió i decideix que, en l’article que s’escrigui, Ginzburg i Oppenheimer també signin com coautors amb Crohn, sense aplicar cap sanció.

Per fer l’article, Crohn amplia el text que li havia facilitat Ginzburg, afegeix els seus dos casos i envia el treball al JAMA. No se sap si va posar el seu nom com a primer signant, però de totes maneres, JAMA tenia la costum de publicar els articles posant els noms dels autors per l’ordre alfabètic dels cognoms.

Crohn, arran d’aquests casos, s’interessà moltíssim per la malaltia i altres problemes inflamatoris intestinals, convertint-se en la màxima autoritat mundial de la malaltia. Ginzburg va seguir al Mount Sinai Hospital, on arribà a cap de Cirurgia. Oppenheimer es decantà per la Urologia i també accedí a la direcció del servei d’Urologia de l’hospital. Els dos van ser professors de la universitat de Columbia i van seguir tenint bones relacions amb Crohn (Fig.4).

Crohn es va beneficiar de tenir un cognom que començava amb la lletra C, i de que el cirurgià Albert Berg no volgué participar en l’estudi, perquè si ho hagués fet, potser ara estaríem parlant de la “malaltia de Berg” i no de Crohn.

El nom de malaltia de Crohn el van suggerir Armitage i Wilson en un article publicat l’any 1950, en el que proposaven donar el nom de “malaltia de Crohn” a totes les varietats anatòmiques i d’expressió clínica.

Com succeeix en molts epònims, el metge que s’ha convertit en el nom alternatiu de la malaltia no ha estat el primer en descriure-la. Això també va passar amb la malaltia de Crohn. Sembla que els primers en veure un cas d’enteritis regional van ser Combes i Saunders, que la van descriure el 1823, i el segon va ser Abercrombie, que descriu un altre cas en l’autòpsia d’una nena de 13 anys amb un engruiximent de la paret de l’íleum i úlceres en el cec i en el còlon. El 1913, un cirurgià de Glasgow, Thomas K. Dalziel, publica al British Medical Journal una sèrie de 9 casos d’una probable malaltia de Crohn.

Un cirurgià polonès, Antoni Lesniowski (Fig.5), havia descrit, el 1903, lesions inflamatòries i constrictives del budell prim. Un dels casos tenia una fístula al còlon.

Lesniowski (1867 – 1940), que s’havia format a Berlin, treballava a l’Hospital Infant Jesús de Varsòvia i va ser més tard professor de la Universitat de Varsòvia. A Polònia es coneix la malaltia de Crohn com a malaltia de Lesniowski – Crohn.

Referències

JP Alvarez. De cuando la enteritis regional se convirtió en enfermedad de Crohn. Rev. Médica las Condes.

L Ginzburg. Regional enteritis: Historial perspectives. Gastroenterology, 1985; 90 (5): 1310-1311.

A M Lichtarowicz, F. Mayberry M. Antoni Lesniowski and his Contribution to Regional Enteritis (Crohn’s Disease). Journal of the Royal Society of Medicine · 1988; 81: 468 – 470.