Considerat com el millor oftalmòleg de la seva època, amb nombrosos descobriments en oftalmologia, Albrecht von Graefe (Fig.1) tingué una vida curta, ja que mor d’una tuberculosi als 42 anys d’edat. Havia tingut temps d’arribar al màxim nivell professional, fundar la revista Archive for Ophtalmology el 1854 i fundar la Societat Oftalmològica Alemanya el 1857.

Havia nascut a Berlin, fill del cirurgià director de l’Hospital Charité de Berlín. Estudia medicina a Berlin on es gradua el 1847, als 19 anys. Passa tres anys fent estades a diversos centres mèdics europeus. El 1848, està a Praga fent d’assistent a Ferdinand von Arlt, qui el motiva per dedicar-se a l’oftalmologia. Després fa una estada al Moorfields Eye Hospital de Londres, el primer hospital dedicat exclusivament a les malalties dels ulls, on estudia amb el Dr. William Bowman (1826 – 1892) (Fig.2). Després va a Glasgow on està amb sir William Mackenzie (Fig.3), autor del primer text d’Oftalmologia, A practical treatise on the diseases of the eye, London: Longman, Rees, Orme, Brown & Green, 1830. Finalment passa per Dublin, abans de tornar a Berlin el 1850, quan té 22 anys.

A Berlin obre la seva consulta privada, que aviat li dona molta feina degut al prestigi que guanya quasi immediatament pel bé que atén els malalts i pels seus bons resultats. Coincideix el seu retorn amb l’aparició de l’oftalmoscopi que ha inventat Herman von Helmholtz (1821 – 1894) (Fig.4) i és el primer que l’utilitza.

Aviat és habilitat com a professor i fa docència fent demostracions quirúrgiques amb presència de públic. Fa iridectomies pel tractament del glaucoma, extracció de cataractes, correcció de l’estrabisme, operacions on anestesia amb cloroform que administra un ajudant seu.

Als matins visita i a les tardes opera, havent de trobar temps per escriure una gran quantitat d’articles en els que descriu la seva activitat quirúrgica.

És un defensor de la idea que l’oftalmologia és una disciplina diferent de la cirurgia, i ha de tenir un tractament hospitalari i acadèmic diferenciat. En aquest punt discrepa del seu amic Virchow, una de les autoritats mèdiques més destacades d’Alemanya. Defensa el seu criteri en la revista que dirigeix i en la Societat Alemanya d’Oftalmologia.

El 1860, és nomenat catedràtic de la Universitat de Berlin, el primer oftalmòleg que obté una càtedra.

Les seves contribucions a l’oftalmologia són nombroses: proposa la iridectomia pel tractament del glaucoma agut, que persistirà fins la introducció del làser, reconeix la oclusió de l’artèria central de la retina com a causa de ceguesa, observa l’excavació del disc òptic en el glaucoma, constata que el glaucoma és degut a l’augment de la pressió intraocular, i fa la primera publicació sobre la cisticercosi ocular.

També dissenya gran nombre d’instruments, alguns dels quals encara s’utilitzen en la pràctica oftalmològica.

La gran productivitat científica de von Graefe podria estar afavorida pel seu costum de dictar, acabada cada operació: el que ha fet, el resultat obtingut, si hagués pogut fer alguna cosa millor, i si alguna cosa no ha anat bé, per què. Segurament aquest sistema li va facilitar tenir molt material publicable.

Albrecht von Graefe era un home alt, ben plantat, atractiu, ben vestit, amistós, amable, internacionalista, que a més parlava be l’anglès i el francès, qualitats que li van facilitar les relacions amb col·legues de tot el món.

Molt admirat a Alemanya, ha tingut moltes mostres de reconeixement, com una estàtua a l’Hospital Charité de Berlin (Fig.5) i l’emissió d’un segell postal l’any 1978 (Fig.6).

Referències

D. Lozano-Elizondo. Prolífico genio en oftalmología: Albrecht Von Graefe (1828 – 1870). Rev. Mex. Oftalmol., 2010; 84(2):132-136

Jens Martin Rohrbach. Albrecht von Graefe in the present, the past, and the future. Graefe’s Archive for Clinical and Experimental Ophthalmology 2020; 258(6): 1141-1147.