Bruce (1855 – 1931) va ser el prototipus de metge militar britànic. Tenaç, valent, disciplinat, agosarat. Va tenir una vida aventurera i amb un gran rendiment científic (Fig.1).

Nascut a Melbourne de pares escocesos, que retornen a Escòcia quan David té 5 anys. Estudia Medicina a Edimburg i en acabar els estudis fa dos anys de metge rural. S’allista després a l’exèrcit com a metge militar per tenir un salari fix que li permeti casar-se amb la seva promesa, filla d’un metge de poble (Fig.2). El seu primer destí és l’illa de Malta, on hi ha una guarnició britànica. El comandament militar de l’illa està preocupat per l’alta incidència en la tropa britànica d’una malaltia febril, amb relativament alta mortalitat, que determina baixes molt prolongades i que sovint es cronifica. Bruce és encarregat d’aclarir la causa de la malaltia, perquè abans de ser destinat a Malta ha fet un curs de bacteriologia a l’escola de sanitat militar. La seva dona es convertirà en una col·laboradora eficaç, perquè aprèn a fer cultius, a mirar pel microscopi i a il·lustrar les presentacions del seu marit, quan ha de donar conferències.

Bruce descobreix, en el fetge i en la melsa dels soldats morts de febre de Malta, un germen gramnegatiu, que també causa la malaltia en micos a qui se’ls hi ha injectat un cultiu d’aquest germen.

Bruce envia un informe de la troballa a l’Institut Pasteur, amb un cultiu del germen, i a Paris confirmen que és un bacteri no conegut. L’anomenen Brucella, en honor del descobridor.

Un dels col·laboradors de Bruce a l’illa de Malta és Themistocles Zammit (1864 – 1935) (Fig.3), metge, bacteriòleg, arqueòleg i historiador, que fou el primer rector de la Universitat de La Valletta. Un altre col·laborador seu fou Caruana Scicluna (1859 – 1921) (Fig.4), inspector de Sanitat i director del servei de Salut Pública de Malta.

Ell suggerí a Zammit que la llet de cabra, molt consumida a l’illa, podria ser la transmissora de la malaltia. Zammit confirma aquesta presumpció, en trobar la Brucella a la sang d’una cabra de l’illa. Més tard, comprovà que el 50 % de les cabres tenien Brucella, i que aquest germen estava present en la llet de les que estaven infectades (Fig.5).

David Bruce és retornat a Anglaterra, on passarà una temporada a l’Escola de Sanitat Militar de Netley, on donarà classes de bacteriologia.

El 1894, és destinat a Natal (Sud-àfrica) per investigar una malaltia del bestiar domèstic que afecta els cavalls i les vaques, que viuen per sota dels 900 metres d’altitud. La malaltia té una mortalitat molt elevada i porta el nom indígena de nagana.

Bruce descobreix que la causa de la malaltia és un tripanosoma que transmet la mosca tse-tse, la qual no pica per damunt dels 900 metres d’altitud. Descobreix també que el reservori de la infecció son els animals salvatges, que no passen la malaltia, però transmeten els gèrmens a les mosques tse-tse, que la transmeten als animals domèstics que pasturen o travessen la regió.

Bruce i la seva esposa es queden a Sud-àfrica, on prenen part a la guerra dels bòers, durant la qual fa de cirurgià de l’hospital militar. El 1899, l’envien a Uganda on hi ha una passa de febre de la son, malaltia mortal que ha aparegut en els indígenes que viuen a les proximitats del llac Victoria.

Bruce és membre de la comissió que estudia la malaltia (Fig.6), que és identificada com una tripanosomiasi, transmesa per una mosca tse-tse, que ha envaït aquella regió (Fig.7).

Bruce és infatigable. Torna d’Uganda i, en iniciar-se la Iª Guerra Mundial, li encarreguen presidir la comissió creada per prevenir el tètanus a l’exèrcit. Bruce recomana posar la vacuna immediatament després que es produeixi una lesió, mesura que va reduir la taxa de mortalitat del 58 % al 31 %.

És ascendit a director de l’Escola Mèdica de l’exèrcit fins la seva jubilació el 1919, amb el grau de general.

Referències

Ledermann W. 2015. Un tributo al género: abnegadas esposas de intrépidos investigadores. Rev Chilena Infectol 32 (6): 697-702.

Paul de Kruif. Cazadores de microbios. Ediciones Nueva Fénix. 86-94.

Sir David Bruce . http://www.whonamedit.com. Ole Daniel Enersen. Consultat el 30 de gener de 2022 .

Tan S Y, Davis C. Medicine in Stamps. David Bruce (1855–1931): discoverer of brucel·losis. Singapore Med J 2011; 52(3) : 139-140