Pot ser una sorpresa per alguns lectors que hi hagi un nombre tan elevat de metges catalans a la sanitat militar espanyola en els segles XVIII i XIX, en franc contrast amb l’escassa implicació catalana en les aventures militars de la corona espanyola. Això, en gran part, és degut als furs catalans que prohibien servir l’exèrcit fora del Principat tot i que es van donar algunes excepcions com a la Batalla de Llepant, on van tenir gran protagonisme els catalans Lluís de Requesens i Joan de Cardona.

Lluís de Requesens (1528 – 1576) va fer una carrera militar al costat de Joan d’Àustria. Lluita contra els berberiscos, contra la revolta dels moriscs a les Alpujarras i a la batalla de Lepanto contra l’armada turca. Joan de Cardona va ser capità general de les galeres a Sicília i Nàpols, participà en diversos combats , entre els quals cal destacar la batalla de Lepanto.

El poc compromís militar dels catalans explica que fins i tot la defensa de les fronteres de Catalunya amb França era a càrrec de mercenaris alemanys pagats per la corona de Castella, i de soldats castellans.

Contrasten aquests fets amb l’elevat nombre de metges catalans a l’armada i a l’exèrcit. Quan es creen els Reials Col·legis de Cirurgia per obra de Pere Virgili, el primer el 1748 a Cadis per formar cirurgians per a l’Armada i després, el 1760, a Barcelona per fer cirurgians per a l’Exèrcit, molts joves nascuts a Catalunya s’hi inscriuen perquè saben que quan acabin els estudis ingressaran a l’Armada o a l’Exèrcit, tindran una paga assegurada i, segons on estiguin aquarterats, també podran exercir la medicina privada.

Als quadres de comandament mitjà, hi trobem molts catalans, alguns fins i tot arriben a generals, majoritàriament al segle XIX. Però, excepte Manuel Codorniu Ferreres, (Fig.1), un dels fundadors de la sanitat militar espanyola, i Salvi Illa Ponsich, que dirigeix la sanitat militar durant la Guerra de la Independència, els catalans no ocupen els llocs de màxima responsabilitat en la sanitat militar.

Els que més possibilitats d’ascendir tenen, són els que viatgen a les colònies d’ultramar, Cuba i Filipines. A Cuba, hi trobem Josep Castellví Vilar i Francesc Soler Garde (Fig.2), entre molts altres. Tots dos van participar en nombroses accions militars , i ambdós van ser, a la tornada de Cuba, caps de servei de l’Hospital Militar de Barcelona. Soler Garde era un cirurgià excel·lent i va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

A Filipines, hi van anar Ernest Bach Delprat (Fig.3) i Antoni Codorniu, que van aportar contribucions especials com la creació d’hospitals militars, lluita en les epidèmies o l’educació dels metges que han de formar part d’expedicions al tròpic. Bach va haver d’afrontar una epidèmia de verola a l’illa de Guam, i va posar en marxa un excel·lent programa de vacunació contra la verola. Antoni Codorniu va escriure una Topografia mèdica de Filipines. Per a la gran majoria d’aquests metges catalans, la seva estada a les colònies és una etapa intermèdia, amb els ulls posats a dirigir un hospital militar a la pròpia Catalunya o en un territori pròxim.

A la Galeria de Metges Catalans també hi ha metges militars que van ser a les colònies americanes el segle XVIII com Francesc Argerich Batallas, Josep Albert Capdevila, Salvi Gafarot, o Cristóbal Martí de Montúfar, primers mestres de la medicina argentina, alguns dels quals contribueixen a reforçar els exèrcits independentistes (veure aquesta entrada del blog de 30/11/21). Tenim, també, Francesc Oller Ferrer (Fig.4), introductor de la vacunació antivariolosa a Puerto Rico, on va ser protometge i nomenat metge de càmera de sa Majestat, o Josep Salvany (veure aquesta entrada del blog de 23/12/21), un altre metge militar català destacat, sots-director de l’Expedició Filantròpica de la vacuna de la verola, que contribueix a frenar l’expansió de la verola al continent americà per haver vacunat milers d’indígenes d’Amèrica del Sud. Amb ell hi anava Manuel Grajales, que va anar a vacunar a Xile a la mort de Salvany (veure aquesta entrada del blog de 15/09/21). A més, a la Galeria de Metges Catalans, hi apareix el metge més destacat a les guerres carlines: Ramón Nolla Martí que participa molt activament a la tercera guerra com a cap de sanitat de l’exèrcit carlista.

Nota: Els noms en negreta corresponen a metges que tenen la seva biografia a la Galeria de Metges Catalans.