Les dones no han tingut un accés fàcil a la professió mèdica per raons culturals i socials que van mantenir – les en una situació de supeditació als homes durant segles. Aquesta situació ha canviat durant el segle XX degut als moviments reivindicatius de les dones pels seus drets.

Les dificultats de les noies que volien estudiar la carrera de medicina no es manifesten fins la segona meitat del segle XIX, perquè abans a cap dona li hauria semblat possible canviar el paradigma que el seu únic destí era ocupar-se de la família, es a dir cuidar dels fills i del marit, sense accés a la mateixa activitat laboral que els homes.

Les escasses dones que no acceptaven aquest destí havien de transvestir-se en homes com va ser el cas del Dr. James Barry (veure aquesta entrada del blog), metge militar anglès, que en realitat era una dona.

Al segle XIX apareixen, en diferents països del món occidental, noies que no accepten l’obligació de subsidiarietat de la dona i pretenen estudiar per esdevenir metgesses.

A Catalunya tenim l’exemple ben conegut de les Dres. Dolors Aleu, Marina Castells i Elena Maseras, que van ser admeses a la Facultat de Medicina de Barcelona els anys setanta del segle XIX i van acabar la carrera salvant molts més obstacles i entorpiments que no pas els seus companys barons.

Aquestes dones catalanes no van ser les primeres dones del món en voler ser metges, tot i que elles no ho sabien, perquè les notícies no circulaven amb la rapidesa amb que ho fan ara.

Les dones més lluitadores per facilitar l’accés a altres noies a la professió mèdica van ser Elisabeth Blackwell i Sophia Jex – Blake (Fig.1) (veure aquesta entrada del blog de 12/01/22). La primera va ser acceptada a estudiar al Geneve Medical College de New York (Fig.2) i la segona a la London School of Medicine for Women. Les dues van dedicar els seus esforços a buscar solucions. La més simple que van trobar fou impulsar la creació d’escoles de medicina per dones. Aquesta iniciativa es va mantenir operativa fins que les dones van ser acceptades en les escoles de medicina ja establertes on només hi anaven nois.

La primera escola mèdica per dones va ser el New England Female Medical College (NEFMC) de Boston (Fig.2), que va ser fundat el 1848 pel mecenes Samuel Gregory (1813 – 1872), i que es va fusionar l’any 1874 amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston.

El fundador de l’escola creia que els homes metges no atenien prou bé els parts i els nens malalts, i que les dones ho farien molt millor. Considerava que l’atenció dels parts havia de ser una activitat exclusivament femenina, per això va invertir els seus diners en fer una escola de medicina per dones.

En els primers 25 anys d’existència, una mitjana anual de 5 noies va acabar els estudis al NEFMC. Una d’elles, Rebecca Lee Crumpler (Fig.3), fou la primera metge afro – americana. Una altra graduada, Mary Harris Thompson, graduada l’any 1863, va crear el Chicago Hospital for Women.

El NEFMC va ser criticat perquè no podia oferir una formació de prou qualitat, en part per la manca de recursos econòmics i en part pels criteris dels seus directius que només pretenien formar obstetres i pediatres.

La segona escola fou la Women’s Medical College of Pennsylvania (Fig.4), fundada el 1850, amb el suport de la comunitat quàquera de la regió i del moviment feminista, així com d’un grup de metges que es van comprometre en col·laborar amb la docència. Tanmateix, la falta d’una estructura assistencial per fer l’ensenyament pràctic va ser una limitació per l’escola, fins que, el 1887, van poder instal·lar una maternitat en un barri pobre de Filadèlfia on ensenyar obstetrícia a les alumnes.

La tercera escola mèdica per dones fou la London School of Medicine for Women (Fig.5) fundada el 1874 per un grup de dones metges liderat per Sofia Jex-Blake, en el que hi formava part Elizabeth Garrett Anderson i les germanes Emily i Elisabeth Blackwell. El 1877, les estudiants de la London School van ser acceptades al Royal Free Hospital per fer pràctiques. El Royal Free va ser el primer hospital en acceptar dones per formar-les com a metges. Aquesta escola de medicina es va integrar finalment a la Universitat de Londres.