L’Institut Pasteur i l’Institut Koch de Berlin, fundats per Louis Pasteur i Robert Koch respectivament, acumularen set premis Nobel. Koch (1901), Behring (1908), Ehrlich (1908) per part alemanya i Laveran (1907), Metchnikow (1908), Bordet (1919) i Nicolle (1928) per part francesa. Cap altre centre d’investigació ha sumat tants científics brillants.

Calmette va ser, a més d’un notable investigador, un bon administrador o gestor com es diu ara, i un brillant estratega (Fig.1). La seva màxima aportació va ser l’obtenció d’una vacuna per la tuberculosi (veure aquesta entrada del 29/7/21), però també va crear tres sucursals de l’Institut Francès a Saigon, Lille i Alger.

Neix a Niça el 1863, però als 10 anys la família s’instal·la a Brest, després de la mort de sa mare. A Brest fa els estudis secundaris i la carrera de metge al Col·legi mèdic naval, perquè la seva primera vocació era ser mariner.

El 1883, ingressa als serveis sanitaris de la marina. Passa dos anys al Congo, on fa la tesi doctoral sobre filariasi, i participa a la campanya de Xina (1887).

Passa 18 mesos a les illes Saint-Pierre et Miquelon (Fig.2), on investiga sobre el “rouget” del bacallà, que en salar-lo pel transport agafa un color vermell. Descobreix que és degut a una infecció per un micrococ que viu a la sal i es corregeix amb l’adició d’hiposulfit, que impedeix la proliferació del germen.

Calmette descobreix que vol fer la seva carrera en un laboratori. Deixa la marina i entra al cos de Sanitat de Colònies. Torna a Paris i, el 1890, fa el famós curs de bacteriologia que dirigeix el Dr. Roux a l’Institut Pasteur. El curs ha permès que Pasteur el conegui i el recomani al Subsecretari d’Estat per les colònies, que necessita algú que vagi a dirigir el laboratori que instal·laran a Saigon.

Calmette va a Saigon el 1891, i es dedicarà a produir vacunes de la verola i de la ràbia. Visita l’hospital Cho-Quan, on comprova que la tuberculina que ha proposat Koch no és eficaç, ni en els tuberculosos ni en els leprosos.

El 1893, torna a Paris per motius de salut i deixa el càrrec de Saigon, on serà substituït per Yersin. És destinat a Lille, on hi estarà 20 anys dirigint l’Institut Pasteur (Fig.3), dedicat especialment a la tuberculosi, molt freqüent al nord de França. Col·labora en aquests estudis amb Camille Guérin, que és veterinari i metge.

A partir d’una soca virulenta de Mycobacterium bovis aconsegueix fer-lo no virulent a través de 230 passis successius en un cultiu de patata impregnada en bilis de bou. Aquest bacil no virulent és el bacil de Calmette i Guérin (BCG).

El 1918, és cridat a Paris a fer de sots-director de l’Institut Pasteur, on crea un laboratori de tuberculosi en el que hi treballarà amb Guérin (Fig.4).

El 1921, aplica el BCG, primer en vaques i després en nounats per via oral, i finalment vacuna a adults.

L’aplicació del BCG va tenir també el seu drama. A Lubeck, una ciutat del nord d’Alemanya, van morir, el 1930, 67 nens d’un total de 280 vacunats amb BCG. La vacuna es va contaminar per un bacil tuberculós virulent provinent de l’Institut Koch que s’havia emmagatzemat en la mateixa habitació que el BCG. La investigació judicial va demostrar que els culpables de la negligència eren de Lubeck, però Calmette, malgrat ser exonerat de culpa, va patir moltíssim i va quedar abatut física i moralment.

Referències

MA Cruz Covarrubias. Albert Calmette y la vacuna BCG. Pediatria de México, 2011; 13 (2): 81-84-

JL Fresquet. Albert Calmette (1863 – 1935). Historiadelamedicina.org