A l’últim terç del segle XIX, sorgeixen a Catalunya tres cirurgians particularment dotats, els Drs. Salvador Cardenal, Àlvar Esquerdo i Miquel Arcàngel Fargas, que revolucionaren la cirurgia del país. Ja es disposa d’anestèsia i no s’ha de témer que el malalt pateixi. Es pot accedir a l’interior del cos, i no quedar-se fent una cirurgia limitada a la superfície del cos.

Cardenal (Fig.1) és qui efectua la primera laparotomia realitzada a Catalunya. El millor mèrit de Cardenal és que introdueix l’antisèpsia en els quiròfans, procediment que ha inventat Lister a Glasgow per evitar que s’infectin els malalts operats, circumstància associada amb una mortalitat elevada.

Cardenal descobreix l’antisèpsia en el seu primer viatge a Paris el 1873 per assistir a les clíniques de cirurgians que ja aplicaven l’antisèpsia, Alphonse Guérin (1816 – 1895) i Léon Athanase Gosselin (1815 – 1887).

Antisèpsia és el procediment per evitar la penetració dels gèrmens ambientals, provinents sobre tot de l’aire, en les ferides operatòries. Es feia polvoritzant l’espai pròxim a la ferida quirúrgica amb àcid carbòlic.

La primera feina que obté Cardenal quan torna de la seva estada a Paris és de metge a la fàbrica del germans Girona, on atén un gran nombre de lesions i fractures dels treballadors. El 1877, guanya per oposició la plaça de preparador anatòmic de la Facultat de Medicina i també fa de metge a la Casa de Caritat.

El 1878, torna a viatjar per Europa, assisteix a diferents clíniques quirúrgiques a Zuric, per veure com opera Kocher, a Berlin a veure Billroth i a Munich i Viena. El 1879, a la seva tornada a Barcelona, és elegit cap del servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, que feia poc que s’havia inaugurat. Amb la direcció de Salvador Cardenal, l’hospital es converteix en l’escola de cirurgia més important de Catalunya. Deixebles seus foren Antoni Raventós, Enric Ribas i Ribas, Francesc Rusca, Manuel Corachan, i Joan Puig-Sureda. També ho fou el seu fill, León Cardenal, que fou catedràtic de cirurgia a Madrid. Un any després, publica el “Manual práctico de cirugía antiséptica” (Fig.2) que s’utilitzarà fins ben entrat el segle XX. Ell aplica, a l’hospital, el mètode de Lister al peu de la lletra. És el màxim propagandista del mètode a Espanya.

La inquietud de Cardenal per millorar la seva feina l’impulsa a fer dues visites més a centres europeus, el 1883 i el 1890. La seva admiració per Lister creix quan, en una visita a Glagow, mai va sentir-li dir el “meu mètode” sinó el “mètode antisèptic”.

Cardenal s’interessa per la bacteriologia, per poder prevenir millor les infeccions. Coneix Jaume Ferran, de qui es fa amic i el convida a escriure una secció del seu Manual.

La utilitat de l’antisèpsia queda demostrada en examinar la taxa d’infeccions post-operatòries dels malalts que havia operat: de les 2.450 operacions fetes fins 1893, només es va infectar un malalt.

El 1881, Cardenal fa la primera laparotomia que es fa a Catalunya. El 1886 n’havia fet 32, de les que van morir 11, alguns amb i per càncer.

Quan operava Cardenal, el quiròfan s’omplia de metges que volien veure’l operar. Un dels que va estar-hi un cop va ser Billroth (veure aquesta entrada del blog de 25/02/22), que es va allotjar uns dies a casa de Cardenal.

Cardenal va obrir una clínica al Passatge Mercader, tocant el carrer Mallorca, ja que els malalts benestants no volien anar a l’hospital i es feien operar a casa seva, fent servir la taula del menjador com a taula operatòria. Li posa el nom de Casa de operaciones (Fig.4). Una experiència negativa el va dur a negar-se a operar en els domicilis, i per evitar perdre clientela, havia d’oferir una clínica privada als seus malalts rics.

Referències

J. Danon i Bretós. De la Antisepsia a la Asepsia en la obra de Salvador Cardenal, Medicina e Historia, 1996, nº 61, p. 1-16.

J. Pi-Figueras, J., La cirurgia moderna a Catalunya: de Cardenal al 1936, En: Actes del I Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, 1970, vol. 2, pp. 193-212.

José L. Fresquet. Salvador Cardenal Fernández (1852-1927). Historia de la medicina. Agosto 2008