El trasplantament d’una cama d’un esclau abissini negre a un sagristà d’una església de Roma és el miracle més conegut dels sants Cosme i Damià (veure aquesta entrada del blog de 29/04/22). El va descriure un frare benedictí, Jaume de Voràgine, el segle XIII, en el llibre “La llegenda daurada”. No és únicament un miracle molt conegut, sinó que, a més, és el miracle pintat més vegades (Fig.1).

Amb el trasplantament es va curar el dolor que tenia a la cama Justinià, el sagristà de l’església de Roma posada sota l’advocació dels sants Cosme i Damià. Una nit, desesperat pel dolor que tenia, es posa a resar, pregant als sants metges que intercedissin davant el Senyor perquè l’alliberés del dolor. L’endemà, el sagristà es desperta sense dolor i s’adona que la cama, que ja no li fa mal, és de color negre. Sabia el sagristà que, el dia abans, un esclau negre havia mort, i acompanyat dels seus familiars va al cementiri a veure la tomba de l’esclau abissini. Comprova que, en el taüt, al negre li falta una cama i s’hi troba la seva.

Aquest miracle ha estat pintat moltes vegades. Els sants es veuen a un costat del llit o un a cada costat, acompanyats en algunes pintures d’àngels que fan d’ajudants. En algunes pintures hi ha el negre amb la cama amputada als peus o al costat del llit.

La majoria dels quadres estan pintats durant els segles XV a XVII. El més antic és el de Matteo di Pacino (Fig.2). Hi ha quadres de pintors espanyols, italians i alemanys. Tres pintures són de pintors catalans, i formen part de retaules.

He escrit aquesta entrada del blog després de visitar el Museu Episcopal de Vic, on he descobert una pintura que no coneixia (Fig.3), atribuïda al Mestre de Rubió, que estava a l’església de Santpedor. La pintura mostra el sagristà ajagut al llit mentre un sant li col·loca la cama del negre i l’altre sosté la cama amputada del sagristà. El donant de la cama està en un taüt, al costat del llit del malalt.

El Mestre de Rubió és un pintor anònim que va pintar per la zona de Manresa. El seu nom prové del retaule de Santa Maria al poblet de Rubió.

Els altres dos miracles catalans de l’empelt d’una cama ja els coneixia. Són el de Jaume Huguet i el de Miquel Nadal. Ambdós estan en esglésies, una la de Sant Pere a Terrassa i l’altre la Catedral de Barcelona.

Jaume Huguet es forma sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424. Quan aquest s’estableix a Barcelona (1434), prop de l’obrador de Bernat Martorell, Jaume s’instal·là al seu taller. El període de plenitud (1454-65) transcorregué també a Barcelona, i es caracteritzà pel gran domini del dibuix, sensibilitat i gust pel color. La seva obra és més a prop de l’estètica renaixentista que no pas del gòtic. Al període de plenitud correspon el retaule dels sants Abdó i Senen (1459-60) a l’església de Sant Pere de Terrassa.

Miquel Nadal fou un pintor gòtic del segle XV d’origen valencià. Fill d’un pagès, es desplaçà a Barcelona l’any 1445. El 1451, firma un contracte amb la vídua de Bernat Martorell per fer-se càrrec del taller del seu marit. Pintà el retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la Catedral de Barcelona.

Del quadre de Miquel Nadal cal destacar que la cama trasplantada és blanca, per això s’ha de considerar que el donant no podia ser negre (Fig.6).

Referències

Miquel Bruguera i Cortada. Sant Cosme i sant Damià, els sants patrons dels metges. Annals Medicina, Annals de Medicina 22021; 104, 92-96.

Androutsos G, Diamantis A, Vladimiros L. The first leg transplant for the treatment of a cancer by Saints Cosmas and Damian. J BUON. 2008; 13(2):297-304.

Walker Vadillo MA. Los santos médicos Cosme y Damián. Revista Digital de Iconografía Medieval. 2011;III(5):51-60