A gairebé tot el món occidental hi ha ara un nombre una mica més alt de metgesses que no pas de metges, i la proporció de metgesses va augmentant a gran velocitat, perquè les jubilacions encara son majoritàriament de metges barons, i els ingressos a la professió són majoritàriament de dones.

Hi ha majoria de dones gairebé en totes les especialitats, menys en cirurgia, on la proporció d’homes és encara molt superior. En alguns països és de 10 a 1 (Fig.1). Això és degut a que l’accés a la cirurgia és molt més difícil per les dones degut a l’acció dissuasòria dels metges barons, que sovint expressen sense inhibicions la seva opinió que la cirurgia és més pròpia d’homes. Els arguments que s’han utilitzat per justificar aquest criteri són, al meu entendre, molt poc consistents: que si les dones tenen menys resistència física i no aguantarien intervencions molt llargues, que si les dones no poden resistir moltes nits sense poder dormir, que si les dones tenen menys capacitat per prendre decisions encertades quan hi ha poc temps per pensar… Tot plegat arguments que mai s’ha demostrat que fossin certs. Potser la discriminació de les dones per fer cirurgia podria estar en que els homes, cirurgians, no volen compartir l’exercici més heroic de la medicina, que és la cirurgia, perquè és l’especialitat més resolutiva i espectacular.

Algunes informacions de la premsa mèdica posen en qüestió la superior capacitat dels homes per ser cirurgians, com va ser el trasplantament hepàtic per un equip exclusivament femení que hi hagué a l’Argentina fa un temps, i que vaig comentar en aquest blog (veure aquesta entrada del 23/05/22). El trasplantament era de caràcter urgent i l’equip dirigit per una cirurgiana de 37 anys, la Dra. Magali Beltrame (Fig.2), va acabar l’operació amb èxit. En les entrevistes posteriors a la cirurgia, la Dra. Beltrame admetia que encara hi ha discriminació per a les dones que volen ser cirurgianes a l’Argentina i que els veterans desaconsellen que segueixin l’especialitat, que consideren que és molt masculina.

La primera doctora que va tenir dificultats per seguir la seva vocació de fer cirurgia fou la Dra. Cecilia Grierson (Fig.3), la primera que va obtenir el títol de metge a l’Argentina el 1899. Va aconseguir l’habilitació per practicar la cirurgia, però mai va poder exercir.

Fa pocs anys es va publicar al British Medical Journal un estudi canadenc que examinava si hi havia diferències en els resultats de la cirurgia efectuada per homes i per dones. Els resultats van ser espectaculars. Es van examinar els resultats de més de 104.000 intervencions, que eren totes les intervencions quirúrgiques fetes a la província d’Ontario del 2007 al 2015. Les intervencions s’havien estratificat segons el grau de complexitat i també els metges, homes i dones, s’havien estratificat segons els anys d’experiència. El treball demostra que, entre els malalts operats per cirurgianes, hi ha una taxa menor de mortalitat que entre els operats per cirurgians. També s’observa un nombre menor de complicacions i de reingressos després d’una intervenció feta per dones si es compara amb les complicacions i els reingressos dels malalts operats per cirurgians barons. Aquest estudi sembla desmentir la idea, mai demostrada, que els cirurgians operen millor que les cirurgianes, més aviat el que demostra és el contrari. És possible que les dones i els homes no operin d’una manera exactament igual, i això condicioni els resultats. El primer missatge és que s’ha d’aturar la dificultat que les dones puguin ser cirurgianes. El segon seria estudiar per què les dones operen millor.

Referència

C.J.D. Wallis et al. Comparison of postoperative outcomes among patients trated by male and female surgeons: a population based matched cohort study. Br Med J., 2017; 359: